Quan falta tan sols una setmana per al gran èxode nadalenc, que implicarà milions de ciutadans desplaçant-se per tota la geografia espanyola, es comença a escampar la impressió entre autoritats, científics, epidemiòlegs i experts que caminem al caire de l'abisme. En molt pocs dies, l'estat ambiental de la població i les declaracions públiques convergeixen en un punt: el risc de celebrar Nadal amb les mesures suposadament laxes que s'havien primer consensuat entre el ministeri i les comunitats autònomes i posteriorment al si de les autonomies. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, era contundent aquest dimecres assegurant que la tercera onada del coronavirus està arribant i que les dades amb les quals ens hem acostumat a conviure des de fa uns mesos -l'índex de contagi, el risc de rebrot, el nombre d'encomanats, els morts per coronavirus, l'ocupació de les UCI i el nombre d'ingressos hospitalaris- eren cada vegada més perilloses i calia actuar en conseqüència.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, també ha assenyalat que som en un dels moments més delicats de la pandèmia i que calia reduir dràstica i immediatament la interacció social. El programa de televisió Més 324, que dirigeix i presenta Xavier Graset, entrevistava el físic i investigador Àlex Arenas, que ja ha pronosticat que a finals d'any o a començaments del pròxim serà inevitable un confinament total. Són tres opinions de pes i les tres van en la mateixa direcció. La conselleria d'Ensenyament ja ha anunciat que la tornada a les escoles serà dilluns 11 de gener i no divendres 8 com estava previst i encara que no és en estudi hi ha una àmplia demanda que hi hagi vacances escolars a partir del dia 18 de desembre guanyant també un dia de curs escolar, el de dilluns 21. Tot són inputs en la mateixa direcció: provar de controlar l'expansió de virus que, pel que sembla, ha tornat a desbordar les previsions, ja que la interacció social ha estat molt més elevada i, en conseqüència, letal, del previst.

Per acabar de tancar el cercle, Europa, o una part important d'Europa, aquella que solem mirar amb una certa enveja, mentrestant, està procedint a tancaments més significatius bé sigui de les escoles, dels comerços o la restauració i fins i tot a confinaments severs. Davant d'aquest panorama, el ciutadà es mou desconcertat, ja que no sap què ha de fer i el seu temor és que encara que faci el que se li diu el resultat final tampoc no acaba sent satisfactori. Seria molt lamentable concloure que la interacció social només es pot reduir amb el confinament. És tot un gran embolic del qual és impossible, al final, treure'n l'aigua clara. I els dies van passant en un món en què les certeses han desaparegut i una cosa tan senzilla com organitzar Nadal s'ha convertit en un veritable problema per a moltes famílies. Perquè, no ens enganyem, no hi haurà les concentracions a les cases d'altres anys per aquestes festes però al contrari les celebracions fora de casa aconseguiran èxits mai vistos.

Els pròxims tres o quatre dies acaben sent definitius per conèixer si es mantenen els plans previstos o es dona una certa marxa enrere. Els asseguro que en molt poques ocasions he vist una situació tan dubitativa. Una cosa que és comprensible, ja que un no s'enfronta cada dia a una pandèmia com l'actual, però que xoca frontalment amb la necessitat de línies clares, una cosa que és exigible a les autoritats. Molt més en uns moments en els quals més que el Nadal està en joc la vida de tantes persones.