La decisió del Govern de la Generalitat d'imposar un toc de queda en 158 municipis —la qual cosa equival a més del 80% de la població de Catalunya— és un cop dur per al sector turístic, l'economia i la imatge del país. Els responsables d'aquesta zona de color vermell que les televisions del món sencer ensenyen fa diverses setmanes, foragitant, en conseqüència, els visitants estrangers —bé sigui amb missatges subliminals dels governs o amb instruccions molt més imperatives als seus nacionals— hauran de creuar els dits si no volen perdre d'una tacada, a més del mes de juliol, també l'agost i el setembre.

El Govern ha adoptat una mesura impopular com és un toc de queda entre la 01.00 i les 06.00 hores en ple estiu després que dimarts ja acordés tancar qualsevol activitat a les 00.30 hores, la qual cosa afecta fonamentalment la restauració, el lleure nocturn i el sector cultural i limitant a deu presones les trobades en restaurants o a les cases. Sorprèn que en un moment en què la corba aparentment ha començat a retrocedir i el pic màxim ja ha quedat enrere s'imprimeixi simultàniament la mesura més dura dels últims mesos. D'experts, i molt bons, en té, la Generalitat, però escoltant a les últimes hores Àlex Arenas o Oriol Mitjà semblaven ser moderadament optimistes respecte a les dades dels propers dies ja abans que s'anunciés el toc de queda.

Potser el fet que s'imposi per un mínim de set dies ja dona una idea que ningú no s'ha volgut precipitar, parlant, com en altres ocasions, d'un mínim de quinze dies. Veurem, perquè si bé les xifres de contagis són molt altes, les d'ingressos hospitalaris o les UCI encara se situen en uns paràmetres no alarmants. Una altra cosa és la por que hi pugui haver pel que fa a l'evolució de la variant delta i la incidència de la cinquena onada.

Des del primer dia he defensat que calia escoltar amb molta atenció la posició dels metges i els experts, que són els que més en saben quant a l'evolució de la pandèmia. Però, alhora, vaig apuntar que el govern havia de governar i que era un error deixar aquesta responsabilitat a mans exclusivament del col·lectiu mèdic, que té una visió sobre la covid-19 sens dubte molt encertada i precisa, però en les decisions sempre hi ha altres imponderables que cal valorar encara que en ocasions no es tinguin en compte.

És fàcil parlar amb els diferents sectors econòmics de l'àmplia zona turística catalana i trobar-los aquestes últimes hores en un autèntic peu de guerra, ja que consideren que el Govern s'ha precipitat, ha col·locat una autèntica bomba atòmica a la seva economia i ha llançat directament a les escombraries la temporada. És un punt de vista molt particular, és clar, però el fet que en unes zones uns governs adoptin unes mesures i en altres llocs d'altres fa més comprensible la seva irritació.

I, pel mig, el Tribunal Constitucional ha tombat per sis vots a cinc el primer estat d'alarma decretat per Pedro Sánchez, que va tenir vigència entre el 14 de març i el 4 de maig del 2020. Que la resolució s'hagi adoptat a partir d'un recurs de Vox no és cap anècdota. I que hagi estat el primer Tribunal Constitucional d'un estat de la UE que tomba les mesures governamentals contra el coronavirus és tota una declaració d'intencions en un debat tan complex com el dilema entre preservar la salut pública o la llibertat individual.