La ponència del Tribunal Constitucional sobre la llei d’amnistia, coneguda aquest dilluns, ha encès els ànims en l’esfera mediàtica, especialment entre els diaris conservadors. El text, que defensa l’amnistia com un instrument legítim dins de la Constitució si persegueix finalitats com la generositat, la convivència i l’interès general, ha estat rebut amb duresa per una part de la premsa, que considera aquests arguments una concessió inacceptable a l’independentisme (o dit d'una altra manera, ho considera bonisme). Lluny d’analitzar el text des d’una òptica jurídica o institucional, les portades d'aquest dimarts es posicionen obertament contra una visió que interpreten com una concessió del govern espanyol a l'independentisme i una renúncia de l’Estat. Els diaris de la dreta carreguen contra la idea mateixa que l’amnistia pugui contribuir a la reconciliació. La batalla discursiva, doncs, es trasllada avui a les portades de la premsa, que ofereixen una lectura molt crítica (si no directament combativa) de la línia marcada pel Constitucional. “El TC justifica que Sánchez va fer l'amnistia per ‘interès general’”, indica el titular principal d'El Mundo, que afegeix que el text “dona per bo que el pacte amb Junts per seguir a la Moncloa tenia com a finalitat rebaixar ‘la tensió política’”. El diari conservador ho té clar: “La ponència assumeix l'argumentari del govern espanyol per avalar la llei”. Per cert, qui s'expressa en la mateixa línia que el citat diari és el portaveu del PP, Borja Sémper, que ha afirmat que “independentment del que dictamini el Tribunal Constitucional”, la llei d'amnistia és “una immoralitat profunda” i una mostra de “corrupció política”.
L'ABC adopta una línia molt similar i apunta que “la tesi del TC per defensar l'amnistia: generositat i convivència”. Com dèiem, la premsa conservadora treu foc pels queixals i, clarament, considera bonisme la ponència del TC (si no, no posarien tant esment a destacar paraules com “generositat” i “convivència”). La ponència del Tribunal Constitucional defensa que l’exposició de motius de la llei d’amnistia és clara i ben fonamentada, en contra del que va argumentar el Senat, que l’acusava de ser vaga i imprecisa. El text afirma que la justificació de la norma és explícita, amb una finalitat constitucional identificable, i que no es pot considerar que actuï per arbitrarietat o voluntat política sense base. Al contrari, assegura que l’amnistia busca afavorir la convivència, la cohesió social i la integració de diverses sensibilitats polítiques, amb l’objectiu de superar les tensions del procés. També remarca que no correspon al TC jutjar si aquesta és la millor solució política possible. A més, situa la iniciativa dins una línia d’actuació coherent del govern espanyol, iniciada amb els indults i continuada amb la reforma del delicte de sedició i la rebaixa de penes per malversació, amb la voluntat de reduir les conseqüències penals del conflicte i avançar cap a una major estabilitat social. La imatge del dia, però, és per al cap del Servei de Seguretat d'Ucraïna contemplant el mapa d'un aeròdrom rus. El rotatiu explica com Ucraïna va “colpejar Putin” en un dels atacs més significatius de la guerra d'Ucraïna fins ara amb una operació amb drons ucraïnesos contra diversos aeròdroms militars russos, que ha causat danys greus tant materials com simbòlics. L'acció, coordinada i d'ampli abast, va afectar instal·lacions a regions com Múrmansk, Irkutsk, Ivànovo, Riazan i Amur, posant de manifest que el conflicte ha arribat al mateix territori rus. Tot i que Moscou afirma haver interceptat molts drons i nega víctimes mortals, fonts ucraïneses asseguren que fins a 41 avions militars —incloent-hi bombarders Tu-95 i aparells de vigilància A-50— van quedar destruïts o fora de servei.
Per la seva banda, imatge espectacular a la portada d'El País per il·lustrar “el despertar de l'Etna”. El major volcà actiu de la placa europea i situat a l'illa italiana de Sicília (sud), ha entrat novament en erupció amb fortes explosions, una alta columna de fum i una colada de material piroclàstic sobre el seu vessant sud-est. Les autoritats asseguren que l'erupció no és perillosa per a la població perquè no ha superat una vall a 2.800 metres d'altitud. L'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia (INGV) està controlant la situació i, en el seu últim butlletí, ha confirmat amb les seves cambres tèrmiques la presència de fluxos piroclàstics, colades amb lava i gasos que es mouen a nivell de sòl. El flux, explica l'observatori, probablement s'ha produït pel col·lapse d'una part del cràter sud-est, però “el material calent” “sembla no haver sobrepassat” la Vall del Lleó, que els excursionistes solen franquejar en el seu ascens a l'Etna. Què diuen la resta de portades d'aquest dimarts?
