Immersió del president de la Generalitat, Salvador Illa, en el món independentista. El cap de l’executiu català ha participat aquest dilluns al Palau de la Música a l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat aquest any al filòsof Pere Lluís Font, que s'ha tancat amb crits d'independència després que al llarg de les diferents intervencions no han faltat les referències al pols independentista amb l'Estat i l'accent reivindicatiu. Illa ha sentit estoicament els crits d'independència que han esclatat en acabar la interpretació de Els Segadors, mentre al seu costat el president del Parlament, Josep Rull, igual com bona part dels assistents, se sumava al clam i l'acompanyava picant de mans.

Ha estat el primer cop que Illa participava en un acte d'Òmnium, una de les entitats protagonistes del procés independentista. Això no obstant, Òmnium, amb els seus 190.000 socis, és també l'entitat cultural més important de Catalunya -i una de les més grans d'Europa-, la qual cosa impedeix al president donar l'esquena a les seves convocatòries culturals. Malgrat tot, Illa va esquivar el passat mes de desembre la Nit de Santa Llúcia, una altra de les cites emblemàtiques d’Òmnium. En comptes d’acudir a aquella cita, va assistir al lliurament del XXIV Prix Pyrénées que organitza la Cambra de Comerç Francesa. 

Batalla no acabada

Aquest cop, però, sí s'hi ha presentat i, com és habitual, l'acte ha tingut un fort contingut reivindicatiu, inclosa la intervenció del president d'Òmnium, Xavier Antich, que ha emfatitzat el paper de la filosofia i la cultura enfront del conformisme i el ressorgir del populisme i els discursos d'odi. "En la batalla encara no acabada per al redreçament del país amb tots els drets de què disposen les nacions lliures, ens falta encara molta feina a fer. I la farem", ha assegurat, Xavier Antich, que ha assegurat tot seguit: "Aspirem a la plenitud nacional que han assolit tants pobles i nacions, i ens emparem en les paraules de Goethe, insígnia de la modernitat, aspirem a estar amb gent lliure en una terra lliure. Som dels que encara creuen que en el fons del filosofar s'alça la llibertat". 

Illa ha acudit a l'acte acompanyat de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. També hi era el president del Parlament, i els presidents Jordi Pujol, Artur Mas, i Pere Aragonès. En prendre la paraula, Xavier Antich ha citat tots els presidents presents, però també Carles Puigdemont, que, ha recordat, era el vuitè any que seguia aquest acte a distància.

Autodeterminació

Entre les lectures de l'obra de Pere Lluís Font i les lectures d'autors catalans, Illa ha hagut d'escoltar algunes de les crides que s'han repetit al llarg del procés independentista. "Si Catalunya és una nació, és un subjecte polític que ha de poder exercir el dret a l’autodeterminació. S'invoca sovint la convivència, la qual cosa comporta que és el feble el que s’ha d’aguantar", s'ha llegit en glossar l'obra del guardonat damunt l'escenari, entre aplaudiments entusiastes del públic.

La intervenció d'Antich ha insistit en la reivindicació de la llengua que s'ha convertit en el fil conductor de l'acte, citant Maragall -"per mi la nació és la llengua"-. "Si som una nació és sobretot perquè tenim una llengua pròpia. Òmnium sap que per treballar per la nació i enfortir el sentiment de pertinença cal continuar fent de la llengua un instrument de cohesió social", ha reblat.

Llibertat de Catalunya

També Pere Lluís Font, en recollir el guardó ha assegurat que volia fer extensiu l'honor que rebia "a tots aquells que han treballat amb mentalitat de corredors de fons per la llibertat i l'esplendor del nostre poble en el context dels pobles europeus".

Font ha subratllat que Catalunya és una nació, sobretot, perquè té una llengua pròpia, i ha advertit que la llengua expressa el pensament, però també la condiciona, tot i que els catalans encara no han assumit aquesta evidència, com sí ho han fet els castellans o els alemanys. "El pitjor dels nostres mals és l'autoodi, la nostra interiorització de la dependència, la servitud voluntària, com diria el clàssic, demostra que la més difícil de les revolucions és la mental, ja que la servitud resulta còmoda, sobretot quan va acompanyada de panem et circenses", ha advertit. El filòsof ha provocat els aplaudiments després d'expressar el seu rebuig del model lingüístic irlandès "de residualització" ni que fos amb la independència: "No puc concebre la nostra nació al marge de la nostra llengua".

"No hi ha pobles bilingües"

Al llarg de la intervenció ha apel·lat a reforçar el Pacte per la Llengua per aturar la davallada del català i ha advertit sobre la necessitat de la qualitat del professorat; s'ha mostrat dubtós que hi hagi persones bilingües, però convençut que "no hi ha pobles bilingües", i ha defensat els poliglots, perquè "qui només coneix la seva llengua no coneix ni la seva". 

Un cop lliurat el guardó, s'ha interpretat Els Segadors i ha estat quan ha finalitzat l'himne que han esclatat els crits d'independència i han aparegut algunes -poques- estelades. Illa ha aguantat dret des de la fila cinc en què es trobaven les autoritats i, en acabar, ha abandonat l'acte amb la resta de personalitats assistents.