Després d'unes primeres declaracions, aquest dimarts, del Partit Popular i de Junts per Catalunya dirigint-se a les seves respectives parròquies, en les quals el partit de Carles Puigdemont convidava els seguidors d'Alberto Núñez Feijóo a viatjar fins a Waterloo si volien parlar d'una moció de censura i el futur secretari general dels conservadors espanyols, Miguel Tellado, responia que no farien el que havien censurat a altres, es pot dir que alguna cosa ha començat a canviar entre ells. No hi ha, ni de bon tros, una pista d'aterratge per al desacord d'aquests últims anys, que ha acumulat a un costat i l'altre de l'espectre polític una alta hostilitat en aquesta última dècada. Les notícies sobre la corrupció al PSOE i, sobretot, l'ingrés a presó de Santos Cerdán, suposen un cert punt d'inflexió per intentar posar el termòmetre a veure quina és la temperatura per a alguna cosa més que un diàleg puntual i sobre temes econòmics, matèria aquesta en la qual ja s'han anat trobant el PP i Junts, de vegades, durant aquests últims mesos al Congrés dels Diputats.

El pas fet aquest dimecres per Núñez Feijóo, en una entrevista televisada, convidant Puigdemont a posar el comptador a zero, dona a entendre que el president del PP entén que hi ha aigua a la piscina per obrir un diàleg sobre la situació política a Espanya. Molt clar i sense arestes deu tenir el congrés, que se celebra a Madrid aquest cap de setmana, el líder del PP, quan es fica en un esbarzer que ja sap per endavant que produeix urticària a més d'un dirigent conservador. Des de José María Aznar a Isabel Díaz Ayuso o des d'Alejandro Fernández a Cayetana Álvarez de Toledo. El mateix Fernández, president del PP català, ha presentat una esmena a la ponència política dels populars en la qual vol que quedi escrit que és inviable arribar a acords de govern amb partits independentistes, en la seva línia de terra cremada a qualsevol acord amb Junts. Una posició que topa obertament amb el comptador a zero que defensa Feijóo i que s'assembla molt a aquella metàfora de Jordi Pujol i el mirall trencat que havia guardat en un calaix quan començava a parlar amb Felipe González.

D'alguna manera, això ja ho va fer Puigdemont amb Pedro Sánchez fa ara gairebé dos anys quan li va facilitar la investidura i raons de pes tenia pel seu paper en la supressió de l'autonomia de Catalunya el 2017 i el seu alineament amb Mariano Rajoy contra la persecució judicial dels dirigents independentistes implicats al procés. Cal partir de la base que ningú no confirmarà que hi ha hagut contactes previs aquestes setmanes, perquè a cap de les dues parts no li interessa que s'especuli molt i menys que se sàpiga. Però converses n'hi ha hagut i algunes persones han enviat alguns missatges. De xerrameca? Potser. Prèvies a un diàleg? Potser. Però la paraula no fa el cas. Perquè del que sigui, haver-n'hi, n'hi ha. Feijóo ha llançat un cable esquivant la moció de censura, almenys en públic, i temptejant una complicitat per a unes eleccions amb aquestes paraules: "Puigdemont haurà de decidir si vol continuar mantenint Sánchez i impulsant [Salvador] Illa com a president de la Generalitat o el que vol és obrir un nou període, posar el comptador a zero i que els espanyols i, per tant, els catalans, parlin".

Converses entre el PP i Junts n'hi ha hagut i algunes persones han enviat alguns missatges

Estarem atents al que va dient cada un a les seves respectives parròquies, ja que el PP tampoc no pot esperar que Junts acceleri una situació per a la qual no té cap al·licient. Sobretot perquè no es tracta de substituir el PSOE pel PP sinó el fet que el recosit que acompanya Feijóo és ni més ni menys que el Vox de Santiago Abascal. A més, hi ha dos factors més: el primer, que el PP no acaba d'enlairar-se a les enquestes fins a superar els 160 diputats, una circumstància que permetria esquivar Vox i fer uns altres números. Només després de l'entrada a presó de Santos Cerdán hi ha hagut alguns sondejos que li donen una mínima possibilitat de poder situar-se per sobre de 150 escons, una xifra molt allunyada d'una majoria sense Vox.

Però hi ha un altre element que irrita enormement Junts, que és la posició del PP en l'oficialitat del català a la Unió Europea. En un context de majoria de governs conservadors, Sánchez no ha estat capaç de tirar aquesta qüestió endavant. Tornarà a ser-hi el 18 de juliol a la reunió del Consell d'Assumptes Generals de la UE, que se celebrarà a Brussel·les, ja que el Ministeri d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, li ho ha demanat a Dinamarca, que exerceix la presidència de torn. No és una qüestió ni de bon tros fútil, i encara que tantes vegades s'ha especulat amb l'aprovació veurem si aquesta vegada és la bona. D'aquesta votació, al final, acabaran depenent moltes coses.