Per segona vegada, l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha comparegut al jutjat per videoconferència des de Madrid, davant la titular del jutjat d'instrucció 20 de Barcelona, que la va imputar per l'espionatge amb el programari Pegasus, i ha guardat silenci. És a dir, no ha col·laborat. S'ha emparat en la llei de secrets oficials que regeix el CNI i que ja va utilitzar quan en un altre jutjat va haver de declarar per l'espionatge amb el programari Pegasus a l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès. En aquest cas, ho ha fet també amb dos dirigents d'Esquerra Republicana, el president del grup parlamentari a la Cambra catalana, Josep Maria Jové i l'eurodiputada Diana Riba. Encara que com succeeix amb tots els temes informatius, aquell acte il·legal d'infectar el telèfon mòbil és d'una enorme gravetat, pel que suposa d'espionatge a un adversari polític, el govern espanyol s'ha fet el sord a la petició del jutjat de Barcelona que va demanar al Consell de Ministres que li aixequés a Paz Esteban l'obligació de guardar secret.

I, malgrat el temps transcorregut, principis del 2024, ara com ara no hi ha cap resposta. És evident que sobre aquest escandalós tema s'ha mirat de posar sordina des de tots els estaments de l'Estat. No en va estem parlant del cas més gran d'espionatge il·legal conegut a Europa, amb càrrecs públics electes rellevants de l'espai independentista. Els fets es remunten a moments clau del procés, en què la persecució del moviment independentista i dels seus líders es feia tant des del front judicial com des del policial i el polític. Té, també, un fet diferenciador amb l'anomenada Operació Catalunya. La primera és perfectament imputable al govern del Partit Popular i els seus màxims responsables de l'època a l'Executiu espanyol: Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Dolores de Cospedal i tota l'arquitectura al ministeri d'Interior que tenia muntada l'exministre Jorge Fernández Díaz. Des d'alts càrrecs del departament fins a l'anomenada policia patriòtica.

L'exdirectora del CNI apareix com un cap de turc sense risc que reveli coses compromeses

En el cas de Pegasus, la responsabilitat és pràcticament en exclusiva del govern socialista perquè els fets van succeir després de juny del 2018, quan es va produir la moció de censura del PSOE a Mariano Rajoy i va arribar a la Moncloa Pedro Sánchez. A més, es dona una paradoxa, més enllà de comissions d'investigació arrencades amb fòrceps als socialistes, ni Junts ni Esquerra han aconseguit avançar prou per aconseguir saber amb precisió on es van donar les ordres, qui les va donar, quin material es va obtenir i per a què va ser utilitzat. I això que almenys formalment els jutjats de Barcelona que investiguen el cas d'espionatge han intentat obtenir la informació. Hi ha obertes en aquests moments quatre imputacions contra Esteban des que va esclatar la investigació del CatalanGate que va dur a terme des del Canadà Citizen Lab i en què van aparèixer uns 65 afectats entre 2017 i 2020. Un dels jutjats va arribar a assenyalar en una interlocutòria que els indicis de la implicació del CNI semblaven indubtables.

Encara que em sembla que Paz Esteban com a directora del CNI no va adoptar cap decisió unilateral i, en conseqüència, estaria en condicions de revelar d'on van emanar les ordres, és molt probable que el tema no avanci. Així apareix l'exdirectora del CNI com un cap de turc que, si se la protegeix i no ha de declarar, no hi ha risc que reveli coses compromeses. En el seu dia va ser un error acceptar la dimissió de la directora del CNI pel cas i donar carpetada política a l'assumpte. Hi va haver debat sobre si s'escalava el tema a la ministra de Defensa, Margarita Robles, o al d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, però en aquell moment de l'anterior legislatura, desembre de 2022, potser poc més es podia fer. Després, amb la nova legislatura espanyola ja iniciada, a partir d'octubre de 2023, en algun lloc s'haurien d'haver donat garanties que les coses serien diferents. El cert és que dos anys després de l'inici de la present legislatura i més de tres anys des que va sortir a la llum pública l'espionatge d'almenys 65 telèfons pertanyents a figures polítiques catalanes, els seus familiars, advocats i advocades, i representants de la societat civil i d'organitzacions no governamentals, totes elles vinculades a l'independentisme català, sabem tan poca cosa que gairebé fa vergonya.