Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han firmat un acord per formar el primer govern de coalició en la història recent d'Espanya. I ho han fet en unes condicions aritmètiques més difícils que en els mesos en el quals la legislatura va estar bloquejada, cosa que va conduir a les eleccions de diumenge passat i demostra que, de vegades, els polítics també saben fer de la necessitat virtut. Sánchez ha precipitat l'acord abans que el vesper de rumors que és Madrid des de diumenge a la nit s'acabés cobrant el seu cap. Ha cedit, i tant!. Per començar, s'ha menjat el seu orgull, reflectit en una frase que, com totes les seves, no té cap mena de valor: "No dormiria tranquil amb Unidas Podemos al govern". D'això, fa setmanes. I l'ha girat com un mitjó amb ministres i Iglesias de vicepresident. En aquest aspecte, el secretari general de Podemos és el guanyador clar, encara que també ha hagut d'empassar-se algun dels seus principis, que, al final, són això: principis, no finals.

El punt 9 de l'acord és un caixa o faixa de difícil digestió fins i tot per als comuns i, sincerament, és difícil de gestionar pels partits independentistes catalans. Porta per títol: "Garantir la convivència a Catalunya" i diu així: "El govern d'Espanya tindrà com a prioritat garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política. Amb aquesta finalitat, es fomentarà el diàleg a Catalunya buscant fórmules d'entesa i trobada, sempre dins de la Constitució. També s'enfortirà l'Estat de les autonomies per assegurar la prestació adequada dels drets i serveis de la seva competència. Garantirem la igualtat entre espanyols". Convivència, diàleg a Catalunya, no amb Catalunya, i Constitució. Res de bilateralitat, diàleg sense línies vermelles, referèndum acordat, dret a l'autodeterminació o amnistia. Un pot ser l'últim convidat a la taula, però el que no pot ser és l'únic que es quedi sense menjar. I això és el que sembla que s'espera a Madrid una vegada més dels independentistes catalans.

Encara que en política també les coses succeeixen sense que ningú les planifiqui, la primera notícia després del pacte entre Sánchez i Iglesias ha estat la decisió de la Fiscalia General de l'Estat d'ordenar a la Fiscalia de Catalunya que investigui si hi ha responsabilitats penals per part de la Mesa del Parlament després d'haver autoritzat que la Cambra debati i aprovi una moció que reiterava el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Aquesta Fiscalia General de l'Estat és aquella que Pedro Sánchez deia tot orgullós, fa tan sols sis dies, que "seguia ordres del govern". Doncs això. Per si de cas, no es publicarà l'acord al Butlletí Oficial del Parlament. Tan sols la poteta...

I, al mig de tot això, una gran notícia procedent de Brussel·les: l'advocat general de la Unió Europea creu que Oriol Junqueras hauria d'haver estat reconegut membre del Parlament Europeu des de la proclamació dels resultats electorals, independentment de qüestions formals com el jurament de la Constitució o qualsevol altre tràmit que imposi un Estat, en aquest cas, l'espanyol. Òbviament, la decisió és un seriós revés per a la Junta Electoral Central, la Sala del Tribunal Suprem, el jutge Pablo Llarena, el jutge Manuel Marchena i el Parlament Europeu mateix, ja que tots ells es van pronunciar en sentit contrari en un o un altre moment. La decisió —encara que no és vinculant, el criteri se sol seguir reforça les expectatives del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín d'accedir a l'acta d'eurodiputat en les properes setmanes. Conclusió: la justícia europea s'assembla poc a l'espanyola.