Amb la victòria per primera vegada en la seva història del títol de la Major League Soccer (MLS), l’Inter de Miami, capitanejat per Leo Messi, ha aconseguit entrar a la història de la lliga professional de futbol als Estats Units. El futbolista més gran de la història del futbol ha aconseguit en el declivi de la seva carrera assolir el títol 47 del seu palmarès contra el Vancouver Whitecaps i als 38 anys ha aconseguit una cosa que semblava impossible. Tot i que el futbol de clubs als Estats Units està molt lluny d’assolir el reconeixement europeu, l’arribada de Messi, el 2023, al futbol nord-americà va marcar un abans i un després: l’Inter de Miami es va proposar construir un nou estadi, que s’inaugurarà la pròxima primavera; l’assistència als estadis ha augmentat al voltant del fenomen Messi, i el fet que el mundial de l'any vinent es disputi als Estats Units, Mèxic i Canadà serà determinant.

El sorteig de la fase classificatòria celebrat divendres passat amb la presència de Donald Trump no és més que un exemple de l'impuls que se li vol donar, però també és el reconeixement a l'esport per excel·lència en un país en què el futbol americà (NFL), el beisbol (MLB) o el bàsquet (NBA), per citar-ne tres, desperten moltes més passions i gaudeixen d'una llarga tradició. La relació de Gianni Infantino, el controvertit president de la FIFA, amb Trump ha ajudat a la promoció del futbol i a trencar situacions anteriors. El 1994, quan es va celebrar l'anterior mundial de futbol, el llavors president nord-americà, Bill Clinton, no va assistir al sorteig. No és que Clinton refusés jugar un paper tan mediàtic, sinó que, en aquell moment, els interessos econòmics no estaven tan barrejats.

Que Messi als seus 38 anys encara sigui un referent esportiu mundial hauria de servir d'exemple per a tota aquesta legió de joves jugadors que té el F.C. Barcelona

Al mundial del pròxim estiu, la inauguració del campionat serà a Ciutat de Mèxic, però la final, a Nova York, i el partit pel tercer i el quart lloc tindrà lloc a Miami. Serà el sisè mundial per a Messi si finalment acaba disputant-lo —cosa que es té per segura encara que el jugador es nega a confirmar-ho amb tanta antelació— i l'Argentina defensarà el títol que va guanyar el 2022, a Qatar, contra França, després d'empatar a tres el partit i imposar-se a la tanda de penals per 4 a 2. Tot i que fa cinc anys que va abandonar el Futbol Club Barcelona, fruit de les penúries econòmiques del club, i tot i que els opositors de Laporta han volgut treure petroli d'una situació que mai no s'hagués produït si les arques de l'entitat no tinguessin tantes teranyines, el seu nom sempre anirà associat a l'entitat en què va créixer i es va convertir en una estrella planetària.

És per això que, encara que ja faci cinc anys que va abandonar l'entitat, el barcelonisme viu com a propis els èxits del seu jugador més icònic, el referent universal que va donar al club tants èxits i tanta fama mundial. Una cosa similar, a un altre nivell, succeeix amb el català Pep Guardiola, actual entrenador del guardonat Manchester City. Que Messi als seus 38 anys encara sigui un referent esportiu mundial hauria de servir d'exemple per a tota aquesta legió de joves jugadors que té el F.C. Barcelona, ja que és un model de com s'han de fer les coses si hom vol alguna cosa més que triomfar durant els primers compassos de la carrera. Amb l'edat s'aprèn que el que és difícil no és arribar, sinó romandre a dalt molts anys.