Ha plogut molt des del 25 de setembre del 1980, quan el president de la Generalitat de l'època compareixia al Parlament de Catalunya per afrontar el seu primer debat de política general. Per a Jordi Pujol, aquell debat va ser el primer dels molts que va haver de celebrar en els seus 23 anys al capdavant del govern català. Per a Salvador Illa, també ha estat el seu primer envit parlamentari d'un cert calibre, ja que, en absència de pressupostos, només consta la sessió d'investidura de l'agost de l'any passat. Entremig, debats monogràfics i algun ple d'una certa complicació, però de molta menys envergadura que el que tindrà lloc aquestes 48 hores al parc de la Ciutadella. Illa, normalment concís en les seves intervencions, ha emprat gairebé una hora i quaranta-cinc minuts per desglossar una intervenció extensa de l'obra de govern i dels seus projectes per als pròxims anys. L'oposició ha posat l'accent en el cofoisme del president, en la seva manca d'ambició i en el fet de viure al país de les meravelles.

Uns i altres ha interpretat el guió a la perfecció: el Govern s'ha penjat les medalles i l'oposició s'ha queixat que ho fes. En aquest duel, guanya sempre el president, que pot proposar coses concretes, un camp en què l'oposició només pot prometre. La fórmula d'una intervenció riu, tipus guia telefònica, la va inventar Jordi Pujol i l'oposició socialista de l'època li criticava el que avui censuren a Illa des de Junts fins a ERC i el PP. Això vol dir que Illa pujoleja? Que ho intenta és evident, però des d'aquesta òptica la seva intervenció sempre queda coixa, perquè li manca un element recurrent en les intervencions de Pujol: la crítica al govern espanyol, autèntica palanca per aparèixer davant l'opinió pública catalana com el primer defensor dels drets dels catalans. Aquesta era una fórmula infal·lible. Pragmatisme en la gestió, llums llargs en els projectes a desenvolupar, crítica més o menys àcida en funció del moment a la Moncloa i no deixar cap tema dels que interessen a la gent fora del debat, ni que fos enumerant-lo.

Illa pujoleja, però li manca un element recurrent en les intervencions de Pujol: la crítica al govern espanyol

Repassant els diferents debats d'antany, aquest primer debat de política general de la quinzena legislatura troba moltes similituds del passat. A l'arxiu de TV3, en el que va tenir lloc el 2001, es llegeix el resum de la intervenció de Pujol següent: dos capítols són els que han destacat més, la immigració, que ha definit com un repte i un problema que requerirà l'esforç de tothom, i la identitat nacional i l'autogovern, que s'han d'enfortir els pròxims anys. Família, treball, educació i territori han estat els altres referents de futur. Això era el 2001, però l'índex d'avui no seria radicalment diferent si hi afegim el tema de l'habitatge. Evidentment, retreia al govern d'Aznar que no abusés de la paciència de Convergència i Unió, i aquest dimarts Esquerra deia a Illa, comentant la seva intervenció i la qüestió de finançament singular, que qui espera desespera. Mateixa música per a situacions no tan diferents.

Aquest dimecres serà el dia de l'oposició i de veure el comportament del partit que la lidera, Junts per Catalunya, i els dos socis preferents d'Illa, Esquerra Republicana i els Comuns. El partit de Puigdemont ha elevat les seves expectatives en aquest debat sobre temes fiscals, dependència de Pedro Sánchez, immigració, nació i dèficit fiscal. També sobre la translació dels acords de Brussel·les al Parlament de Catalunya per mirar de trobar fissures entre l'acordat amb el PSOE i la posició del PSC. Ja veurem si el debat dona pautes de possibles acords en temes estratègics de país o, per contra, només hi ha una oposició rígida i inflexible a qualsevol iniciativa del Govern. Esquerra també tindrà la lupa a sobre, ja que les bones paraules en privat d'acord en el finançament singular necessitaran una mica més de concreció en aquest debat, si els republicans no volen sortir d'aquest ple amb les mans buides. Al final, aquesta és la seva carpeta i és normal que totes les mirades vagin en aquesta direcció.