La reaparició d'Elsa Artadi, exconsellera de Presidència sota el mandat de Quim Torra al capdavant de la Generalitat i que va abandonar sobtadament la candidatura de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona el mes de maig passat, després d'un ostracisme voluntari de diversos mesos, com a nova assessora del president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, és una d'aquelles notícies que cal llegir dues vegades. Artadi s'afegeix al think-tank de Sánchez Llibre en un inequívoc gest que orienta, com havia dit, cap a la vida privada el seu futur professional després de la seva experiència política de primer nivell entre finals del 2017 i la seva renúncia del mes de maig passat. Cinquanta-sis mesos en què fins i tot podria haver estat presidenta de la Generalitat, en aquella designació en la qual Torra va ser l'escollit, més tard vicepresidenta del Govern de Pere Aragonès i un període en què Artadi va ser sense cap discussió una de les persones, sinó la que més, de màxima confiança política del president Carles Puigdemont. De la qual cosa s'entenia que era en el dia a dia el pinyol del president a l'exili.

Artadi compartirà taula de treball amb l'exministre socialista Valeriano Gómez i l'exdiputat del PSC Álex Sáez Cubero, els populars Enrique Lacalle i Vicente Martínez Pujalte i el democristià Manuel José Silva en el reduït club de consellers de presidència, que tenen com a funció "assessorar i fer propostes concretes per a les accions de Foment". A aquesta tongada s'incorporen amb Artadi l'exconseller de Justícia d'Unió Toni Isaac; el també democristià, exdiputat a Corts i exconseller de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència Josep Maria Guinart, i la doctora i investigadora associada del CRES Laura Pellisé. En total, nou consellers i una incorporació, si més no, cridanera.

La base unionista i conservadora de Foment s'eixampla, una expressió, sens dubte, molt de moda últimament i més pròpia del llenguatge polític que empresarial. Avui dia tothom vol eixamplar la seva base, encara que no estic del tot segur que Sánchez Llibre i la patronal estiguin fent una picada d'ullet a l'independentisme, del qual, per raons òbvies, com a patronal es mantenen molt distants. El que sí que és cert és que el president Carles Puigdemont i Sánchez Llibre es van reunir per primera vegada, des que el primer se'n va anar el 2017 a l'exili, el mes de febrer passat, amb gran disgust de la CEOE, que no va evitar censurar-la la reunió que havien mantingut al Parlament Europeu de Brussel·les.

Casualment, la notícia s'ha conegut el dia en què els parlamentaris de Junts per Catalunya al Congrés, el Senat i el Parlament Europeu estaven reunits a la capital comunitària amb Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, sembrant el lògic desconcert entre les files de Junts, que la situaven internament més a prop de les posicions de Laura Borràs que de Jordi Turull. O dit d'una altra manera, més allunyada del sector considerat pragmàtic que del que ha apostat per sortir del Govern. Però bé, Junts és tan difícil d'interpretar que, en complir-se un mes que deixessin el Govern per marcar perfil polític propi, encara hi ha qui se sorprèn que en aquestes quatre setmanes només hagin estat a l'ull de l'huracà per notícies negatives. Si no eren capaços moltes vegades d'enviar missatges positius quan governaven, per què n'haurien de ser capaços a l'oposició, on tot és molt més difícil?