Com si fos una cosa normal, el rei emèrit ha celebrat en la seva residència d'Abu Dhabi, on es va instal·lar el 2020, després del seu exili forçat enmig de nombrosos escàndols financers i del seu plet judicial amb el seu examant Corinna Larsen, el seu 86 aniversari amb una festa amb magnificència a la qual han acudit al voltant d'un centenar de convidats entre familiars (no la seva esposa que era a Londres), vips i personal que antany va estar al seu servei. No hi ha, ara per ara, imatges de l'acte, però s'explica que haurien actuat el grup musical Los del Río i, al capdavant del grup de personalitats hi hauria, suposadament, l'expresident Felipe González.

Aquesta celebració enmig de les turbulències de la monarquia espanyola és un exemple evident de la falta de pudor de la família reial, molt lluny de l'exemplaritat que predica i del decòrum exigible. És de sobres conegut que igual que Franco pesava salmons perquè rebia ajuda extra, Joan Carles I ha obtingut una protecció pel seu càrrec de monarca des de 1975 que li ha permès esquivar les dificultats judicials que anaven sorgint. En aquest context, fer una festassa als Emirats Àrabs Units és imprudent i excessiu.

El fet que la moguda d'Abu Dhabi hagi coincidit amb la Pasqua Militar que presidia el seu fill a Madrid, també forma part de la tensa relació pare-fill i res millor que contraprogramar-se per fer evident el deteriorament en la comunicació entre ambdós. Una festivitat militar exageradament anodina i de tràmit per molts motius, que es va amplificar amb uns discursos de tràmit i amb totes les mirades no en la conversa de la ministra de Defensa, Margarita Robles, i de Felip VI, sinó en la reina Letícia, que ha vist sacsejat el seu matrimoni per una sèrie de filtracions del seu amic íntim Jaime del Burgo.

La festa d'Abu Dhabi en contrast amb la malenconia del Palau Reial són indicadors d'un inici de 2024 amb signes de crisi

Sigui com sigui, la festa d'Abu Dhabi i el desig d'exhibició, i el contrast amb la malenconia del Palau Reial i una aroma a nostàlgia del passat són indicadors d'un inici de 2024 amb signes de crisi. El problema potser no és l'amnistia acordada pel PSOE amb els independentistes i que ha iniciat el tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats, ni que Pedro Sánchez hagi revalidat la presidència del govern espanyol després de perdre les eleccions el passat 23 de juliol, sinó una mica més frugal i corrent en la història de la monarquia espanyola.