Quan la principal novetat del discurs del cap d'Estat és que el discurs de la nit de Nadal l'ha fet dempeus, abandonant la taula o el sofà d'ocasions anteriors, ja ens dona una idea de la pobresa de la intervenció de Felip VI. És cert que va parlar dels extremismes, però d'una manera esfilagarsada, com per no ofendre ningú, cosa que tampoc va aconseguir. El 2025, provar de presentar com la principal novetat que la seva intervenció va ser dempeus és arribar tard al que altres monarquies fan des de fa dues dècades.
Cada nit de Nadal es repeteix el mateix: per què no copia el que altres han fet abans, amb una factura de realització significativament menor? Fa temps que es va apostar perquè no fos la BBC qui s'encarregués sempre de la realització de la intervenció, ara de Carles III, i que s'encarregués a diverses empreses quin seria el seu projecte televisivament parlant. S'escull, així, la millor execució televisiva, i després el resultat és sempre infinitament millor. I no serà perquè el Palau Reial no tingui racons d'una gran bellesa plàstica, però ni així.
Va ser potser el seu paper el 2017 un actiu per rebaixar la crispació o un discurs de part per enemistar-se amb una part significativa dels catalans?
Algú s'adonaria, aleshores, de com queden de malament els punys tancats, es millorarien les insercions d'imatges de recurs que s'incorporen i, fins i tot, potser algú defensaria que sobren les banderes, que són innecessàries i que la seva presència suma més que no pas resta fora de l'Espanya unitarista i uniforme. El seu discurs contra els extremismes, que realment existeixen, i l'augment de la crispació, està mancat de memòria recent: va ser potser el seu paper el 2017 un actiu per rebaixar la crispació o un discurs de part per enemistar-se amb una part significativa dels catalans?
La monarquia espanyola té moltes llacunes de credibilitat, que va aprofundir de manera important Joan Carles I amb diferents casos de corrupció, que el van portar a abandonar la prefectura de l'Estat el 2014. La gravetat d'aquella situació és que el rei emèrit resideix a Abu Dhabi sense presència permanent de la seva família i escriu llibres de memòries amb els quals pretén ajustar comptes. Avui, més d'onze anys després, és una institució en retrocés i amb les noves generacions molt distants d'un rei que als 57 anys ha desaprofitat els seus millors anys per imprimir una pàtina més moderna, propera a la gent —no es tracta de donar mans i fer-se selfies— i capaç de sintonitzar amb els debats que té avui la societat.