Com que la cita anual del Cercle d'Economia ha format part de l'agenda d'Alberto Núñez Feijóo en els seus dos càrrecs que ha ocupat des del 2009, primer com a president de la Xunta de Galícia i des del 2022 com a president del Partit Popular, ha de ser perfectament conscient que sempre juga en camp contrari. Acostumat a les Espanyes, bé sigui a Madrid, Andalusia, País Valencià o Galícia, Feijóo visita Catalunya com aquell que sap que, encara que siguin empresaris, la cita barcelonina sempre és en terra hostil. I el llistó que se li posa acaba sent superior al que avui els assistents a les jornades del Cercle posaran al president del govern i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. Només cal anar als resultats electorals de les últimes espanyoles del 2023: el PSC, més d'1,2 milions de vots, 34,5% dels vots i 19 diputats, enfront d'un PP que no va arribar al mig milió de vots, el 13,3% dels sufragis i 6 parlamentaris. Una diferència de 743.889 vots per al PSC, 21,1 punts percentuals i 13 diputats.
Una altra dada interessant és que el millor resultat obtingut pel PSC en unes eleccions espanyoles és de 25 escons el 2008, mentre que el millor del PP va ser l'any 2000, en què en va aconseguir 12. De totes les eleccions celebrades des de les primeres del 1977, els socialistes catalans només han estat per sota del màxim assolit mai pel PP en dues ocasions: en la repetició electoral del 2015 i 2016, en què es disputaven un espai comú amb Ciutadans. En les altres eleccions, el PSC empata amb el màxim de 12 diputats el 2019 i goleja àmpliament en totes les altres eleccions. Per acabar-ho de rematar, el factor Convergència i Unió feia que l'empresariat català tingués els seus canals propis d'interlocució amb Madrid a través de la formació de Jordi Pujol, primer, i d'Artur Mas, després. Avui aquest favor se'l disputen el PSC, d'una banda, Junts, per l'altra, i també vol dir-hi la seva el PP amb una bateria de mesures econòmiques no gaire diferents, moltes d'elles en matèria fiscal i impositiva per al món empresarial, les quals ha defensat a Madrid Míriam Nogueras.
Tot això ho va resumir en una frase: ja no hi ha una agenda econòmica, sinó una agenda de tribunals
De fet, Feijóo, en el seu pas pel Cercle, ha estat contundent com mai amb Pedro Sánchez i conciliador amb Junts, reivindicant, fins i tot, la majoria política que han sumat a l'hora de defensar mesures econòmiques, fins i tot al Senat, on el PP té majoria absoluta. Tenia terreny adobat per a totes dues coses i, en el primer, és més novetat perquè entre l'empresariat català també hi ha preocupació per l'escalada de casos de corrupció al govern i al PSOE. Per a Feijóó, la corrupció ja no és excepció, sinó la norma, i ha alertat sobre el que considera que és la desactivació dels mecanismes de control d'una democràcia solvent, com són els jutges independents, periodistes lliures i oposició al govern. Tot això ho va resumir en una frase: ja no hi ha una agenda econòmica, sinó una agenda de tribunals. Respecte a Junts, va deixar-hi un parell de pinzellades en públic, gens crítiques, i prèviament, en un esmorzar més reduït, havia deixat clar que no té intenció d'anar al darrere de Junts ni del PNB per presentar una moció de censura, però que els independentistes catalans corrien riscos electorals seriosos si no llegien bé el moment amb la irrupció d'Aliança Catalana.
Tancarà les jornades del Cercle, que enguany han arribat a la seva 41a edició, aquest dimecres Pedro Sánchez. Molt ha plogut des de les primeres, celebrades el 1961 a la Costa Brava, i ja fa temps que el format hauria de ser repensat per evitar l'excessiva dependència de l'agenda política. Està bé que hi hagi una presència política, però aquest no hauria de ser l'objectiu prioritari de les jornades, sinó ser capaços d'impulsar una agenda d'actors de la política i de l'economia mundial que passessin per Barcelona. Pensar en gran per arribar a ser grans hauria de ser el lema del Cercle i, per què no, aspirar a ser una alternativa d'estiu del que és, al mes de gener, el World Economic Forum que se celebra a Davos. Estic segur que no és un impossible, ni estaria allunyat dels interessos dels socis del Cercle i de l'empresariat català. Si no se segueix aquest camí, les jornades acabaran tenint la seva repercussió, però no sé si sent fidels a aquells visionaris de l'època que van ser Joan Mas Cantí, Carlos Ferrer Salat, Carlos Güell de Sentmenat i Artur Suqué, sota la influència de l'historiador Jaume Vicens Vives, mort un any abans, i el professor Fabià Estapé, que va tenir un paper crucial, actuant com el principal pont intel·lectual, pedagògic i estratègic d'aquell Cercle.