La decisió de Joan Laporta, que converteix la prèvia del partit inaugural de la temporada al Camp Nou d'aquest dijous, el F.C. Barcelona-Athletic de Bilbao, en un acte d'exaltació de l'estelada, després de la brutal agressió policial soferta a Elx per un soci menor d'edat que portava la bandera independentista, és un acte de fermesa i de defensa de la catalanitat del club. En un món global, el Barça es projecta al món de moltes maneres; per començar, a través del seu entrenador i els seus jugadors. Però també a través d'uns valors en el terreny de joc i fora d'aquest. Entre aquests últims hi ha la projecció de Catalunya al món, el que el nostre país significa —la seva cultura, la seva llengua i la seva identitat.
L'homenatge a l'estelada no és, evidentment, un acte contra ningú, sinó en defensa de la llibertat de tots. Era la senyera que portava el menor d'edat agredit amb acarnissament a Elx per la Policia Nacional i el motiu pel qual ho va ser. I, per evitar mals majors en el futur, val la pena deixar clar que l'estelada, com diu Laporta, expressa els anhels de llibertat de molts culers i catalans. És respectable la posició dels socis o simpatitzants del Barça que no ho veuen així i que no la consideren la seva bandera, però l'agressió d'Elx mereixia una resposta institucional del club i aquesta s'ha produït. A més, cal tenir en compte que un jutjat de Madrid ja va dictaminar que es podia entrar als estadis de futbol espanyols portant l'estelada, ja que la bandera no era un signe que generés violència ni odi.
L'homenatge a l'estelada no és, evidentment, un acte contra ningú, sinó en defensa de la llibertat de tots
Que, a més d'aquesta decisió, s'hagi cancel·lat el reconeixement als jugadors del Barça que van participar en l'últim campionat del món, amb l'èxit ja conegut, era inevitable després dels fets d'Elx. Com succeeix en tot el que afecta Catalunya i també el Barça, Laporta ja pot posar-se un casc de protecció per les crítiques que li cauran des d'amplis sectors de l'espanyolisme més intolerant i dels mitjans de comunicació, sempre dominats per un marc en el qual sortir-se de l'ortodòxia del discurs oficial dominant té càstig. Ja es va començar a veure amb intensitat a les xarxes socials, encara que crec que, a hores d'ara, això impressiona bastant poc el president del Barça.
A propòsit d'això, dues coses més. La primera: Com està gestionant el Ministeri de l'Interior la investigació de l'actuació de la Policia Nacional? Perquè els fets van succeir diumenge a la nit i no cal tant de temps perquè sapiguem quina és la conclusió. O espera Marlaska que amaini el temporal i el personal se n'oblidi? La segona: Què sabem de la posició de la Fiscalia? Perquè a la inversa sempre hem vist una celeritat inusitada. Ara, després de l'apel·lació de Laporta, veurem quina és la resposta a l'estadi i si hi ha una presència important d'estelades, responent també a la petició als socis del Barça que han fet les entitats independentistes i diversos partits polítics.