Un astrofísic recrea 1.000 vegades el naixement de la Terra i obre una nova possibilitat per a la vida

Durant molt de temps, els científics han tractat de comprendre fins a quin punt la Terra és un planeta únic en la seva espècie. La seva posició respecte al Sol, la presència d'aigua líquida i les condicions que van permetre l'aparició de vida podrien semblar el resultat d'una combinació extremadament poc freqüent. No obstant això, un estudi amb noves simulacions sobre la formació del Sistema Solar apunta en una altra direcció relacionada amb l'aparició d'un planeta similar a la Terra podria ser un resultat natural de l'evolució d'un sistema planetari.

La investigació ha estat duta a terme pel científic planetari Nader Haghighipour, de la Universitat de Hawaii a Mānoa, durant la conferència Origins 2026 celebrada a París. El seu equip ha desenvolupat simulacions que parteixen de condicions inicials aleatòries, sense intentar reproduir des del principi la configuració que coneixem actualment.

Més de 1.000 simulacions per recrear la formació de planetes

Una de les principals diferències respecte a models anteriors és precisament el punt de partida. Els investigadors no coneixen amb exactitud com estava distribuït el material que va donar origen al Sistema Solar fa uns 4.600 milions d'anys. Per aquest motiu, han utilitzat diferents distribucions de planetesimals i embrions planetaris per comprovar quines configuracions poden sorgir de manera natural.

L'equip va realitzar més de 1.000 simulacions de les últimes etapes de formació dels planetes rocosos. Els resultats mostren que un planeta amb característiques semblants a la Terra i situat aproximadament a una unitat astronòmica del Sol apareix de forma natural en aquests escenaris.

Les simulacions no només reprodueixen un planeta semblant a la Terra. Un món similar a Venus apareix aproximadament en el 28 % dels escenaris, mentre que també sorgeixen cossos petits en una regió comparable a l'òrbita actual de Mart.

Nader Haghighipour

Així i tot, això no implica que tots els sistemes planetaris tinguin necessàriament una Terra, ni que la vida hi hagi d'aparèixer. Les condicions inicials continuen tenint una enorme influència sobre el resultat final. No obstant això, els resultats qüestionen la idea que el nostre planeta sigui necessàriament una anomalia còsmica.

D'altra banda, els avenços informàtics han reduït considerablement el temps necessari per executar aquests models. Simulacions que anteriorment podien trigar entre sis i vuit mesos ara poden completar-se en unes sis o vuit setmanes utilitzant ordinadors actuals.

En definitiva, els resultats suggereixen que la formació de mons semblants a la Terra podria ser més habitual del que es pensava, malgrat que encara queda per determinar amb quina freqüència aquests planetes reuneixen totes les condicions necessàries per allotjar vida.