Esvaïda la possibilitat de tenir cartes guanyadores a la crisi de Veneçuela i perdudes moltes plomes per ser part important en la solució a la guerra a Ucraïna, Europa sembla haver concentrat les seves posicions en la defensa de Groenlàndia. Set països encapçalats per Alemanya, França i el Regne Unit als quals han acompanyat Itàlia, Espanya, Polònia i Dinamarca han signat un manifest, amb el qual pretenen aturar les ànsies expansionistes de Donald Trump a l'Àrtic, en el qual defensen que Groenlàndia pertany a la seva gent i correspon a Dinamarca i Groenlàndia, i només a ells, decidir sobre els assumptes que afecten Dinamarca i Groenlàndia.
Aquest manifest sorgeix després d'unes paraules gens diplomàtiques del president nord-americà, assenyalant que els Estats Units necessiten Groenlàndia absolutament per a la defensa. Parla d'una invasió? Amb Trump tot és possible, ja que parla d'una invasió d'un altre país aparentment amb la mateixa lleugeresa que opina sobre un partit de beisbol. Els 57.000 habitants de Groenlàndia ostenten el dret històric de separar-se de Dinamarca si així ho decidissin, cosa que, ara com ara, no es discuteix. Europa es reuneix, fa comunicats, se solidaritza amb el país assenyalat pels Estats Units, però demostra una covardia congruent amb la seva política diplomàtica minvant, si és que mai va tenir cap pes.
El tanteig de Trump amb Europa va acabar després d'aquella reunió a la Casa Blanca en què el president dels EUA apareixia darrere de la seva taula al Despatx Oval davant del president ucraïnès Volodímir Zelenski, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, i els dirigents europeus, mentre aquests l'escoltaven amb atenció i, qui sap, si amb un punt d'admiració. Segur que amb un indissimulat temor. Aquelles fotos, que va distribuir la Casa Blanca, eren humiliants i deixaven en un paper mesquí els europeus. Però li van servir a Trump per demostrar a tothom qui manava i també per assegurar-se que tenia carta blanca en els moviments que fes i que els europeus mai serien un gran problema.
Veurem què vol fer els Estats Units a Groenlàndia, quin és el paper de l'OTAN i què acaba fent Europa
Ho acabem de veure a Veneçuela, que, més enllà de la complexitat de la situació, l'actitud de Delcy Rodríguez i el règim chavista, i les negociacions que puguin estar tenint amb l'Administració Trump, de l'equació de guanyadors hi han desaparegut la Premi Nobel de la Pau Corina Machado i el president electe Edmundo González. Els dos líders veneçolans fan apostes clares europees aquests últims temps per agafar el poder davant una hipotètica caiguda de Maduro. Doncs bé, Maduro ha caigut i ni la Premi Nobel, ni Edmundo González tenen el més mínim protagonisme polític, més enllà d'algun copet a l'espatlla de Trump.
Veurem què vol fer els Estats Units a Groenlàndia, quin és el paper de l'OTAN i què acaba fent Europa. Una annexió seria el final de l'Aliança Atlàntica perquè una guerra és inimaginable, ja que ningú s'imagina els europeus fent un torcebraç militar als EUA, ja que la UE no té mitjans per ajudar Dinamarca en un conflicte bèl·lic a Groenlàndia. Els líders europeus, després del que va passar a Veneçuela, segurament creuen que la pèrdua de Groenlàndia només és qüestió de temps.