Ho tinc escrit i no em fa res repetir-ho: no hi ha d'haver situació més difícil per a un governant que trobar-se amb la gestió del coronavirus que, a la pràctica, és com estar sotmès a un test d'estrès diari des de fa ja més de nou mesos: permanentment escrutat per tots i havent de prendre decisions que no agraden a tots. L'antítesi d'un polític del segle XXI que està necessitat del suport ciutadà ja que no sap espavilar-se amb l'opinió pública en contra. La ciutadania s'ha acostumat, en general, a tenir respostes a l'instant i, si no, a protestar ja que se sent desassistida i indefensa. El polític s'ha malacostumat a prendre decisions a cop d'enquesta i a fugir com gat escaldat de mesures impopulars. En part perquè sap que el pols li tremolarà i no podrà resistir la pressió de les xarxes socials.

En aquest aspecte, els seus antecessors i els antecessors dels seus antecessors ho van tenir molt més fàcil ja que la pressió de l'opinió pública que avui es mesura per minuts fa tan sols dues dècades es mesurava per dies. No és un canvi menor. Per a aquest dilluns s'esperaven una sèrie de mesures al voltant de Cap d'Any que, al final, no s'han concretat. De fet, diferents portaveus del Govern havien assenyalat a través de diferents intervencions en els mitjans de comunicació que això havia de ser així. Al final, no ha succeït i no ho critico sinó que em sembla poc professional anar per les ràdios avançant una cosa i fer la contrària. És també un dels problemes de l'ànsia d'alguns polítics per parlar sense saber ben bé per què i sense tenir res a dir.

Ja entrada la nit, llegeixo que el doctor Jaume Padrós diu que no entén el Govern ja que el nombre de contagis i d'hospitalitzacions no para de créixer i que és necessari prendre mesures més contundents i efectives per parar la pandèmia i de cara a la nit de Cap d'Any reduir dràsticament la mobilitat. Dedueixo que el que proposa és estendre a tot Catalunya les mesures de la Cerdanya i el Ripollès. El president del Col·legi de Metges de Barcelona ha activat el rellotge en nom d'un dels col·lectius que més pateix en primera línia l'expansió de la pandèmia. Ja m'imagino els restauradors, per exemple, o els hotels que estan oberts —també per altres raons determinats comerços— en el costat contrari explicant els dies que falten per la nit de Cap d'Any i el dia 1 amb les neveres ja al màxim per poder fer aquells dos serveis.

Estic segur que l'última decisió no està presa, ja que seria la primera vegada. El pols ha començat.