Després de moltes hores de confusió i que l'ampli espectre unionista -d'allà i d'aquí- donés pas a la seva profunda alegria per la notícia, ningú no detindrà Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. El Tribunal General de la Unió Europea els ha aixecat, certament, la immunitat que els havia concedit de manera cautelaríssima davant del risc que poguessin ser detinguts després que prosperés el suplicatori al Parlament Europeu. Però ho fa perquè en presentar el jutge Pablo Llarena unes prejudicials al TJUE, de facto, les euroordres que havia emès deixen d'estar en vigor.

El veritable abast de la notícia es veu en una cosa tan senzilla com si altera en alguna cosa la seva agenda per als propers dies o setmanes. Mentre des de diferents instàncies se li demanava al govern de Pedro Sánchez, amb una ignorància jurídica preocupant, que fes el màxim possible perquè es detingués immediatament els tres eurodiputats, aquests prosseguien les seves vacances al sud de França, sense cap previsió de canvi d'agenda per a aquest mes d'agost. És més, la resolució del TGUE té un apartat garantista per als tres eurodiputats catalans en el qual s'especifica que si tornessin a canviar les condicions que van fer hipotèticament possible que poguessin ser detinguts recuperarien la immunitat perduda.

Durant unes hores s'ha pogut viure la repetició de situacions ja succeïdes anteriorment quan va ser detingut a Brussel·les, el novembre de 2017; a Alemanya, el març de 2018; o en les diferents ocasions en què ha prestat declaració a la capital comunitària el 2019 i el 2020 i ha acabat en llibertat. Una ofensiva mediàtica per donar transcendència a una notícia que tenia les conseqüències contràries a la que ells predicaven, ja que si alguna cosa fa és blindar els tres eurodiputats. Encara que han passat més de tres anys, és difícil no recordar la joia amb què va ser rebuda pel deep state la detenció de Puigdemont i el convenciment que tribunal de Schleswig-Holstein el lliuraria a les autoritats espanyoles. Quan el resultat va ser el sabut, rebuig a l'extradició, els europeus van poder comprovar com responia el govern de l'època presidit per Mariano Rajoy: atacs al tribunal alemany i precipitades declaracions antialemanyes i antieuropees.

Puigdemont, Comín i Ponsatí podran dur a terme la seva activitat política per tota la Unió Europea amb absoluta garantia de llibertat, tret d'Espanya, és clar, que en aquesta i altres qüestions es regeix al marge del que dicta la justícia europea. El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, no té capacitat per fer res i els seus perseguits poden continuar prenent si volen el sol a França. Estaria bé que abans de cantar victòria, llegissin la lletra petita i, de ben segur, s'estalviarien una cosa molt important sempre, com és fer el ridícul.