Amb la constitució de l'Assemblea de Representants del Consell per la República aquest diumenge a Canet del Rosselló i la posterior elecció de la presidenta -Ona Curto, regidora de la CUP d'Arenys de Mar- i els altres quatre membres que l'acompanyaran a la Taula, escollits tots ells entre els 121 representants elegits en votació telemàtica a finals del mes d'octubre passat, es fa un pas important en el funcionament d'un organisme creat al marge de qualsevol paral·lelisme amb la política pensada en clau d'acció autonòmica.

El Consell pretén ser un organisme transversal i el motor permanent de la reclamació de la independència de Catalunya i les eleccions per conformar la Taula de l'Assemblea -el Parlament del Consell per la República- han respirat una transversalitat política imprescindible per iniciar una nova etapa. El següent pas serà, segurament, l'elecció del president del Consell, una mera formalitat, si es vol, però que ratificaria de manera democràtica el càrrec que ostenta des de la seva fundació Carles Puigdemont. Encara que no té data, s'especula que podria celebrar-se abans de finals d'any i seria el penúltim pas i el previ a l'elecció del govern que acabaria amb la provisionalitat actual.

Que la presidència de l'Assemblea hagi recaigut en Ona Curto, regidora de la CUP, no ha de ser una casualitat. Com tampoc no ho ha de ser que, en nom del fet que el Consell quedi lliure de molts dels atacs que ha rebut per la seva proximitat a Junts, la representació del partit del president Carles Puigdemont a la Taula sigui molt continguda. Tant és així que alguna de les crítiques seran més difícils de mantenir i de sostenir una mínima consistència. El Consell té en aquests moments un total de 101.530 persones registrades, una xifra lluny dels ambiciosos pronòstics que es feien quan es va fundar, però gens menor en un moment de forta desmobilització política. Només fa falta veure el nombre de militants que tenen els partits per fer-se una idea del que avui en dia són 101.530 afiliats.

Aquesta transversalitat buscada té, tanmateix, un però considerable davant de l'actitud d'Esquerra Republicana, molt distant del Consell per la República i amb molta menys implicació. Així ha estat des del seu inici i encara que ERC hi ha estat present, sempre ho ha fet a través de polítics de segon nivell i amb una crítica permanent identificant-lo sempre com un instrument de Puigdemont i de Junts. Res no dona a entendre que ERC canviï la seva percepció i menys sense un acord sobre el full de ruta de l'independentisme per als pròxims temps que vagi més enllà de disposar d'un govern conjunt per dirigir els destins de la Generalitat. Un repartiment de carteres gairebé idèntic per mentrestant anar fent.