Es miri com es miri, la sentència dels tres magistrats de l'Audiència Provincial de Badajoz condemnant per unanimitat David Sánchez, el germà del president del govern espanyol, a nou anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació per la seva contractació a la Diputació de Badajoz el 2017, és una notícia preocupant. Ho és perquè la sentència considera que David Sánchez és autor, per cooperació necessària, d'un delicte de prevaricació administrativa, motiu pel qual és condemnat. Però també és alarmant per la posició del govern espanyol, esgrimint de manera molt àmplia un relat de lawfare, i del ministre Óscar Puente, denunciant, amb el seu llenguatge agressiu, la finalitat última dels jutges, que no seria altra que abatre el Govern socialista davant el que considera incapacitat del Partit Popular per fer-ho a les urnes.
En síntesi, els tres magistrats de l'Audiència Provincial consideren que es va prevaricar per tal de crear deliberadament una plaça a David Sánchez (coordinador de les Activitats dels Conservatoris) que era innecessària i estava buida de contingut. Segons el parer del tribunal, l'objectiu era que aquesta plaça fos ocupada per David Sánchez Pérez-Castejón, que en aquell moment no tenia feina estable. Dit això, també es diu que no ha quedat acreditat qui va impulsar aquesta decisió, tampoc s'ha provat que David Sánchez la sol·licités i, en última instància, no s'ha provat que Pedro Sánchez, familiars o altres persones exercissin pressions o influències per aconseguir la plaça. Com que, sens dubte, hi haurà recursos a les instàncies judicials superiors, veurem com acaba tot plegat. Les sentències no són fermes, de manera que poden ser revisades posteriorment.
És la primera vegada que un familiar directe d'un president del govern espanyol en actiu és condemnat en un cas de corrupció
Dit això, no es pot obviar el fet principal. És la primera vegada que un familiar directe d'un president del govern espanyol en actiu és condemnat en un cas de corrupció. I això no es pot aparcar com si fos intranscendent i fixar-ho tot, exclusivament tot, en un cas de lawfare. Malgrat que la sentència no atribueix responsabilitat penal a Pedro Sánchez, sí que afirma expressament que la plaça es va crear amb el propòsit d'afavorir el seu germà per la seva condició de germà d'una figura política destacada i futur secretari general del PSOE. Aquí és on entra en joc Miguel Ángel Gallardo, també condemnat, llavors president de la Diputació de Badajoz i també socialista, i sobre qui la sentència considera acreditat que va participar en la decisió inicial de crear la plaça, va aprovar finalment la contractació de David Sánchez i va mantenir-hi una relació directa durant els anys posteriors. Alhora, la sentència també remarca que no ha quedat acreditat que Pedro Sánchez intervingués o exercís cap influència.
Per als profans com jo, hi ha un element de la sentència que crida molt l'atenció, que és el fet de combinar dues conclusions que no són contradictòries jurídicament: considera provat que hi va haver un procés dirigit a crear una plaça per a una persona concreta i no provat que hi hagués una pressió concreta o un tràfic d'influències. Aquesta línia divisòria és la que li permet acreditar una irregularitat administrativa i descartar altres acusacions que es formulaven, com el tràfic d'influències, que hauria comportat penes de presó. Amb la mirada posada en el següent judici familiar —el de Begoña Gómez— i sobre el qual delibera, des del 13 de juliol passat, l'Audiència Provincial de Madrid, els presagis només poden ser negatius. Ben aviat haurà d'anunciar si confirma l'obertura de judici i si el procediment ha de seguir-se amb jurat popular. En qualsevol cas, el viacrucis judicial de la família Sánchez, com el de la família Rodríguez Zapatero, serà llarg i ple d'espines. Només els ingenus poden negar avui això.