El Govern treu pit aquest dimarts de la seva gestió en l'apartat de la seguretat pública, anunciant una reducció del 12,3% dels fets delictius en l'àmbit físic i d'un 0,8% en l'àmbit digital, durant els primers vuit mesos de l'any. Concretament, entre els mesos de gener i agost de 2026 s'haurien registrat 361.074 delictes a Catalunya, 32.898 menys que en el mateix període de l'any anterior. Es tracta d'un descens global del 8,4% i una taxa de 44,32 delictes per cada 1.000 habitants. Del total, 307.497 corresponen a la delinqüència al món físic i 53.577 a la del món virtual. L'executiu destaca que, pel que fa al primer àmbit, hi ha hagut una "millora consolidada" al 96,8% del territori. Tanmateix, amb les últimes dades disponibles del primer semestre d'aquest any, alguns d'aquests fets delictius mantenen una preocupant tendència a l'alça.
En aquest sentit, durant els primers sis mesos de 2026 es van registrar 266.197 fets delictius, una reducció del 9,9% respecte del mateix període de l'any anterior. Amb aquestes últimes dades, el Govern sí que fraccionava els delictes per tipologies de fets delictius i sostenia que els delictes contra el patrimoni suposaven la gran majoria dels mateixos amb 172.936 fets. Aquesta xifra, però, suposava una reducció del 13,1% respecte de la mitjana entre els anys 2022 i 2025.
Baixen els homicidis, pugen els delictes sexuals
Entre altres apartats, el Govern destacava que els homicidis dolosos consumats mantenen una evolució favorable, perquè durant els sis primers mesos de l'any se'n van registrar 26, un 20% que la mitjana dels darrers quatre anys i la xifra més baixa en aquest període. Pel que fa als delictes contra la llibertat sexual, aquests van continuar augmentant, amb 2.254 delictes registrats, un 15,1% més que la mitjana de 2022-2025. També les lesions presentaven una evolució a l'alça, amb 9.994 fets registrats, un 9,1% més que la mitjana dels darrers quatre anys.
Per contra, els incidents amb armes de foc presentaven una baixada d'un 5,8% respecte del mateix període, amb 305 incidents amb armes de foc reals, possibles o d'imitació. Dins del foc real, el Govern destacava que s'havien provocat 27 ferits i 6 víctimes mortals davant les 28 persones ferides i 8 víctimes mortals de 2025. Les últimes dades que ha recollit ElCaso.cat indiquen que durant aquests primers sis mesos es van registrar 68 tirotejos, un 45% més que els 47 del mateix període de l'any anterior. Amb menys incidents reals, s'ha obert foc més vegades, tot i que amb menys víctimes.
En aquest sentit, destaca també l'augment de la presència d'armes de foc als carrers. Els Mossos d'Esquadra han intervingut 179 armes de foc entre gener i juny, un 14% més que durant el mateix període de l'any anterior. El 70% de les armes decomissades són armes curtes, una proporció superior a la registrada durant l'any 2025. L'anàlisi policial identifica el narcotràfic com el principal factor en la proliferació, la diversificació i la presència als carrers de les armes de foc. Aquesta vinculació és present en els sis homicidis amb arma de foc registrats enguany. Davant d'aquests fets, plantejaven incrementar les penes previstes en el delicte de tinença il·lícita d'armes de foc i crear un subtipus agreujat per als casos en què l'arma sigui utilitzada o exhibida amb finalitats intimidatòries.
Millora de l'eficiència judicial
En la reunió del Comitè de Seguretat i Justícia que el Govern ha celebrat aquest dimarts hi han participat els màxims representants de l'executiu català, amb el president, Salvador Illa, al capdavant. També hi han participat el conseller de Presidència, Òscar Dalmau; la consellera d'Interior, Núria Parlon i el conseller de Justícia, Ramon Espadaler. A més a més, hi han participat els alts càrrecs policials, amb els recentment nomenats director general de la Policia, Ferran López, i comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, després de la dimissió de Josep Lluís Trapero, que ocupava el càrrec del primer.
De la reunió han destacat que, en l'àmbit judicial, pel que fa als judicis immediats per delictes lleus a Barcelona, s'ha reduït fins als 10 dies vista l'assenyalament de les dates de judici. El 2024, aquestes dates s'adjudicaven a 8,8 mesos vista. En els judicis ràpids, aquest termini s'ha reduït en pràcticament cinc mesos fins als 13,2 que es registren actualment de mitjana i els jutjats de reforç treballen amb cites a cinc mesos vista.