No deixa de tenir la seva conya que un personatge que ha fet de la mentida durant la seva trajectòria pública una de les seves senyes d'identitat s'atreveixi ara a enarborar la bandera per crear una mena de censura 2.0 que faculti la prohibició de determinades informacions. Segons Josep Borrell, avui enfilat a l'important càrrec d'Alt Representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, és necessari que la UE es doti de "mecanismes per sancionar actors nocius que desinformin". Interessant debat si no és que ja neix viciat d'origen: sabem molt bé qui desinforma, segons Borrell, perquè en la seva carrera política ha negat tantes vegades coses que eren evidents o s'ha inventat tantes coses que hauria de ser més prudent a l'hora de llançar-se a fons per aquest camí. És que va ser ministre de Felipe González amb els GAL! És que la CNMV el va multar per informació privilegiada en la venda d'accions d'Abengoa del consell del qual formava part! I així podríem continuar.

Perquè, esclar, quins mitjans creu Borrell que caldria tancar? Els que denunciaven que els GAL eren una operació d'estat per lluitar contra ETA? O els que estaven defensant el govern socialista i negant veracitat a aquestes informacions? Obrir aquest meló condueix a pocs llocs quan es pot anar al jutjat de guàrdia corresponent i presentar una denúncia. Una altra cosa és que el que es busqui sigui una mica més profund i menys explicable a l'opinió pública aprofitant l'avinentesa de la invasió d'Ucraïna per part de Vladímir Putin. Perquè aquesta és la primera gran guerra no molt lluny de nosaltres que el relat ja no es produeix a través d'uns quants mitjans de paper sinó en un món informatiu atapeït de diaris digitals i de noves plataformes d'informació s'anomenin Facebook, Twitter, TikTok, Youtube, Whatsapp o tantes d'altres.

Aquest món digital ja se li escapa de les mans a qualsevol govern per poderós que sigui perquè no hi ha prou fronteres per controlar tota la informació que circula. Tot apunta que el Parlament Europeu acabarà aprovant aquest informe i la UE es dotarà de nous mecanismes en què sota el paraigua de la veritat es podrà actuar contra les llibertats. No hi ha cap conflicte bèl·lic en què no es facin passos cap enrere en matèria de llibertats i aquest no havia de ser una excepció. La por té aquestes coses, paralitza les protestes i fa que els governs disposin d'un camí expedit i sense oposició a l'hora d'aconseguir els seus objectius.

La veritat de la informació deixa pas a la propaganda. Ho hem vist, sense anar més lluny, amb la finta dels Estats Units amb Veneçuela. El malvat Maduro, com abans Hugo Chaves, ja no és un dictador a qui li queien totes les sancions de la comunitat internacional, una darrere d'una altra, sinó el nou aliat de Joe Biden, una vegada ha prohibit les importacions de petroli, gas natural i carbó procedents de Rússia. La presència d'una delegació d'alt nivell nord-americà el cap de setmana passat a Caracas i el to amb què Maduro ho ha explicat per televisió als seus conciutadans veneçolans deixa bé clar que s'ha girat la truita. En pocs dies el relat serà un altre i Juan Guaidó haurà passat a ser en qüestió d'hores d'interlocutor d'Occident a un destorb al mapa de la geopolítica mundial. Passem de Rússia bona, Veneçuela dolenta a Rússia dolenta, Veneçuela bona. La política.