Com que no sabem res oficial de la proposició de llei d'amnistia que negocien des de fa gairebé tres mesos les formacions independentistes amb el PSOE i hem de quedar-nos amb algun dels relats que les tres parts han perfilat en els últims dies, val la pena posar negre sobre blanc ara que se'ns diu que dilluns es pensa presentar el text articulat al Congrés dels Diputats. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, després de tancar l'acord amb el PSOE i firmar-lo públicament amb el ministre Félix Bolaños, va parlar d'"una amnistia sense excepcions ni exclusions per a tots aquells que van participar en el 9-N (la consulta participativa), l'1-O (el referèndum d'independència), o en mobilitzacions com a Tsunami Democràtic o els CDR".
El secretari general de Junts, Jordi Turull, el passat 3 de novembre —després d'un primer fracàs per tancar l'acord amb el PSOE— va enviar als membres de l'executiva del partit un WhatsApp en el qual es parlava amb aquesta contundència: "No deixarem cap soldat tirat. No farem una amnistia per a vips. Hi ha molta gent que no està en primera línia, que se l'ha jugat, que no s'ha rendit i que pateix imputacions molt bèsties. S'apropen hores i dies de molta pressió. Calmem-nos, no ens deixem empènyer".
El cercle l'ha tancat aquestes últimes hores el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, des de Màlaga: "No s'està parlant de lawfare en la llei d'amnistia per part del PSOE". Evidentment, els tres relats no poden casar, ni tots poden tenir raó. Potser per això és tan difícil posar-los a tots d'acord, i per això la llei que s'havia de presentar fa ja alguna setmana en el Congrés camina entre Barcelona, Madrid i Waterloo, ja que hi ha un gripau amarg que algú haurà d'empassar-se, tenir una mala digestió i, a més, posar bona cara.
No sabem res oficial de la proposició de llei d'amnistia, i hem de quedar-nos amb algun dels tres relats que Junts, ERC i el PSOE han perfilat en els últims dies.
Les hemeroteques tenen això, que es van omplint de declaracions que quan arriba el moment tornen fins i tot amb més força que quan es van fer. Allà hi ha Pedro Sánchez, per exemple, suportant amb un estoïcisme absolut el cop de volant que ha donat al seu discurs per mantenir-se en la Moncloa. És per set vots, va dir. I tenia raó. Però la cascada de talls de veu que hem vist aquestes setmanes dient el contrari del que ara diu necessitarien un article a part amb una extensió de diversos múltiples. Els nervis d'aquestes últimes hores a les files socialistes i també en les independentistes tenen, segurament, molt a veure amb les dificultats que estan trobant perquè la llei respongui al que han anat dient tots.