El president de la Generalitat, Quim Torra, ha comparegut en la nit d'aquest divendres a televisió per anunciar que el Govern havia decidit dur a terme el confinament de Catalunya pel coronavirus. És una decisió dràstica, sens dubte, i que el president va justificar per evitar el col·lapse del sistema sanitari català davant d'una emergència excepcional i en un moment en què l'evolució de la malaltia encara permet un control superior al que s'ha dut a terme fins ara. No és una decisió d'aplicació fàcil en el marc autonòmic actual i si el que es busca és que sigui de materialització completa necessita la complicitat del govern de Pedro Sánchez, que té les competències en aeroports, trens i ports.

Torra ja va avançar que els cossos i forces de seguretat de Catalunya estan preparats per a una resposta d'aquesta envergadura, en una situació que té certa similitud amb els atemptats del 17 d'agost de 2017, en què els Mossos d'Esquadra van fer front en solitari als greus atemptats d'aquella jornada a Barcelona i Cambrils. És lògic, per tant, que Torra s'hagi dirigit privadament i públicament a Sánchez i que li hagi demanat suport per dur-ho a terme i seria inexplicable que per un tema de competències no estigués d'acord a pensar en l'interès general de la societat catalana expressat a través del Govern.

La decisió de l'executiu català es va adoptar després d'una jornada en què es va fer clamorosa la parsimònia del govern espanyol en l'aplicació de decisions dràstiques. Ja no és cap novetat que la Moncloa ha gestionat aquesta crisi amb gran lentitud i amb un aparent escepticisme que la situació es pogués arribar a produir a Espanya. És possible que s'estigui posant en risc tanta i tanta gent per la tossuderia de no tancar Madrid? Aquesta és ara com ara la gran pregunta sense resposta a tot Espanya -encara que tots la podem més o menys imaginar- davant de l'evolució impactant de la corba de creixement del contagi per coronavirus. Just en complir-se el quinzè dia de l'inici del contagi, el recompte reflecteix que les xifres d'Espanya ja són clarament superiors a les d'Itàlia si es contraposa data amb data el que ha anat succeint al país transalpí. El quinzè dia el nombre d'afectats a Itàlia era de 3.851 i a Espanya en complir-se el mateix dia és de 4.231 i això que la població italiana supera els 60,48 milions d'habitants davant els 46,66 milions d'Espanya.

Si Torra va anunciar a la nit el confinament, Sánchez va proposar al matí un estat d'alarma en diferit -a partir de dilluns- en el qual no va concretar cap de les  mesures que pensava adoptar i va posposar qualsevol concreció per a 24 hores després i la seva implementació per a dilluns vinent. Mentrestant, les carreteres cap a la costa mediterrània des de Madrid, fonamentalment, es col·lapsaven de cotxes, en un acte d'irresponsabilitat greu davant de la irritació dels presidents del País Valencià (socialista) i també dels de Múrcia i Andalusia del Partit Popular. I mentrestant, els madrilenys podien abans de dilluns quedar-se a la platja o tornar a Madrid. Tot plegat d'una enorme absurditat si el que es pretén és aturar l'expansió del brot i es permet i s'encoratja justament el contrari, que la gent es desplaci des de Madrid a la resta de la península com si fos un pont del mes d'agost o unes vacances.

El govern català ha fet bé a plantar-se davant del despropòsit que s'estava permetent i dur a terme un acte de protecció de la seva població. Aquest i no un altre és l'objectiu de la mesura anunciada per Torra.