La derrota del Futbol Club Barcelona davant de l'Atlètic de Madrid aquest dimecres a la nit és d'aquelles que fan mal. Primer, per imprevista. Segon, per injusta. I tercer, perquè, per una raó o una altra, l'equip blaugrana ja fa molts anys que va aixecar l'última orelluda, el maig de 2015, davant de la Juventus italiana. D'aquell equip de llavors a Berlín —format per un onze titular on hi havia Ter Stegen, Dani Alves, Piqué, Mascherano, Jordi Alba, Busquets, Rakitić, Iniesta, Messi, Luis Suárez i Neymar, i al llarg del partit s'hi van afegir Xavi, Mathieu i Pedro—, ja no queda cap jugador a la plantilla actual. Alguna Champions més hauria hagut de figurar a les vitrines del FC Barcelona, però la mala sort o els errors comesos han convertit els onze anys transcorreguts en una difícil travessia. Per això, quan l'any passat Hansi Flick va trobar les tecles per configurar una plantilla guanyadora i es va guanyar la Lliga i la Copa del Rei, l'anhelada Champions no semblava un disbarat. L'eliminació injusta per part de l'Inter va deixar els blaugranes sense el somni de la nova generació, liderada pels Lamine, Pedri, Fermín, Eric, Gavi i un grup de joves que estan cridats a marcar una època. 

Aquesta temporada, tots els somnis estaven posats novament en l'orelluda, un títol que l'equip necessita imperiosament per fer un salt imprescindible en el reconeixement internacional d'una generació, com ho va aconseguir l'any passat el Paris Saint-Germain de l'asturià Luis Enrique. Però l'infortuni es va alinear amb el Barça davant l'equip matalasser. El resultat és inamovible, certament. Però hi va haver una actuació arbitral delictiva de l'àrbitre romanès István Kovács, que va tenir quatre intervencions decisives i que van condicionar el resultat: la primera, una expulsió rigorosa i molt discutible de Pau Cubarsí a la primera part. La segona, no treure una targeta groga a Koke en alguna de les dues entrades violentes a Lamine i que n'haurien suposat l'expulsió. La tercera va unida a la quarta, en una de les accions de pèrdua de temps de l'Atlètic —cosa que és molesta però no sancionable—, el porter Musso i un central s'acosten a la pilota per esperar uns segons a posar-la en joc i llavors passa una cosa clarament no reglamentària: Musso treu la pilota, que passa d'estar quieta a rodar, i Marc Pubill la controla i l'agafa amb les mans. És un penal de manual amb el reglament, que no admet discussió, i, a més a més, era la segona groga per al central 'matalasser'.

Una eliminatòria de Champions són 180 minuts i en falten 90, temps més que suficient perquè l'equip blaugrana la capgiri, com ha fet en situacions anteriors

El Barça, sense disputar un partit extraordinari, tindria ara un resultat molt diferent. La UEFA posarà l'àrbitre romanès a la nevera i no xiularà a cap competició europea el que resta de temporada, però això a hores d'ara és gairebé irrellevant. Igual que la reclamació que ha formulat el club a la UEFA i que havia de dur a terme encara que només sigui perquè consti que aquí ningú no es xucla el dit. No té cap lògica que el Barça sigui l'equip amb més expulsions a la Champions dels últims deu anys, cosa que costa de justificar, ja que el seu sistema de joc de tenir la possessió de la pilota i estar més temps en camp contrari redueix, lògicament, les possibilitats que cometi una falta. Han estat vermelles que el porten a liderar una estadística que el situa, d'ençà de la temporada 16/17, amb un total de dotze targetes vermelles. La relació amb la UEFA mai no ha estat fàcil, però es va espatllar de debò el 2021 amb l'anunci de la seva participació en la Superlliga. Després es va tornar encara més aspra pels expedients, els plets i les friccions financeres amb la UEFA.

Ara, tot i que el Barça ha fet esforços per congraciar-se amb Ceferin, els resultats no han estat, fins al moment, gaire satisfactoris. Ja veurem en el futur. Abans, el pròxim dimarts dia 14, l'equip blaugrana disputarà el partit de tornada al Riyadh Air Metropolitano i ho farà amb un 0-2 en contra. Superar l'eliminatòria no és fàcil, però el Barça té equip per remuntar i accedir a semifinals de la Champions, on l'espera l'Arsenal o l'Sporting de Portugal. Una eliminatòria de Champions són 180 minuts i en falten 90, temps més que suficient perquè l'equip blaugrana la capgiri, com ha fet en situacions anteriors. El futbol d'aquest nivell es decideix per una combinació de detalls i de sort. Al Barça tot li va sortir en contra dimecres al Spotify Camp Nou, però un gran equip es recupera d'aquestes situacions i a Madrid serà un altre partit. I el premi és prou alt per tornar a casa amb l'eliminatòria al partit. En aquests jugadors, cal confiar-hi sempre.