Malgrat que José Luis Rodríguez Zapatero ha sortit de l'Audiència Nacional sense mesures cautelars —en contra del que demanaven la Fiscalia i les acusacions particulars—, el que es desprèn de la interlocutòria és extremament preocupant per a l'expresident espanyol: el jutge José Luis Calama no s'ha cregut res del que hi ha declarat. N'hi ha prou amb una frase de les quatre pàgines que té la interlocutòria per arribar a aquesta inequívoca conclusió: "La declaració de l'investigat no ha aconseguit desvirtuar els indicis racionals de criminalitat exposats a la interlocutòria d'imputació". Llavors, per què no ha acceptat la petició de la Fiscalia i de l'acusació del Partit Popular de retirar-li el passaport, prohibir-li la sortida a l'estranger i fer-lo comparèixer al jutjat cada quinze dies? Molt senzill: per una qüestió garantista a favor de l'imputat a la fase del procés en què ens trobem; a més a més, perquè es tracta d'un expresident del govern espanyol i, segurament, perquè un moviment precipitat de Calama hauria acabat amb un recurs per vulneració de drets fonamentals davant el Tribunal Constitucional, on hi ha una majoria progressista i una relació de proximitat amb el seu president, Cándido Conde-Pumpido, i amb una cornada innecessària al jutge de l'Audiència Nacional.
Al final, les mesures cautelars proporcionen un titular impactant, però innecessari en el cas de Zapatero, ja que el risc de fuga és gairebé inexistent, atès que és una persona àmpliament coneguda i perquè necessàriament tindria una repercussió immediata sobre les seves dues filles, també imputades. La transcendència de la compareixença com a imputat de Zapatero a l'Audiència Nacional té, pel cap baix, tres fronts per ser analitzada; vegem-los. El primer, la seva desfilada per l'Audiència Nacional, que el converteix en el primer expresident del govern espanyol que ha de passar un tràngol d'aquesta naturalesa. Molts mitjans han parlat de la seva mort civil pel procés i per la manca d'explicació en el tema de les joies —valorades en més d'1,3 milions d'euros— trobades a la caixa forta del seu despatx.
El que es desprèn de la interlocutòria del jutge José Luis Calama és extremament preocupant per a Zapatero: el jutge no s'ha cregut res del que aquest ha declarat
En segon lloc, la caiguda ètica que suposa per a l'esquerra la imputació de Zapatero, no per minúcies sense importància, sinó pels delictes següents: tràfic d'influències, organització criminal, blanqueig de capitals, falsedat documental, delicte fiscal i contraban. Tots plegats sumen molts anys de presó, però un de sol és una calamitat, políticament parlant. En tercer lloc, hi ha el tema de les joies i les múltiples versions donades per la seva secretària particular primer i el seu portaveu més tard. Una herència familiar valorada entre 30.000 i 50.000 euros, un regal suposadament prescrit del 2007 quan era president i lliurat a Madrid pel rei de l'Aràbia Saudita, l'aparició del Codi de Bon Govern del 2005 que ja establia el rebuig de qualsevol regal i la declaració del govern espanyol que va negar fins a disset vegades haver rebut obsequis de valor. Quina ens hem de creure ara?
Com que de la instrucció de la causa contra l'expresident Zapatero tindrem molt de temps per anar-ne parlant, vull acabar amb un tema aparentment menor, però només explicable en la situació actual de degradació de la vida pública. Es tracta de la negativa de la Mesa del Congrés que es votin al ple de la cambra dues esmenes de Junts i PP per instar el president del govern espanyol a convocar eleccions. Confondre això amb la prerrogativa del president al fet que siguin convocades és un acte de mala fe i de filibusterisme parlamentari que només se sosté a la majoria de la Mesa del PSOE i de Sumar. A més a més, hi ha precedents d'haver-se fet, i si acaba als tribunals, no hi ha dubte de quina serà la decisió. Si del que es tractava tot plegat era d'evitar traslladar a l'opinió pública que el govern espanyol no té la majoria de la cambra, això qui ho vol saber ja ho sap. Estar-se un any així s'assembla cada cop més a un disbarat i és impropi d'una democràcia que es defineix com a liberal.