Segurament, hi ha poques notícies que puguin causar més preocupació als usuaris de l'AVE entre Barcelona i Madrid que l'anunci del ministre Óscar Puente segons el qual el Ministeri de Transports estava valorant suspendre el trànsit de la línia d'alta velocitat entre aquestes dues capitals durant dos anys. Pot sonar en un primer moment com una broma, ja que sembla una notícia impossible. Però una vegada anunciada, sorgeixen dues preguntes: és el mateix ministre que el passat mes de novembre ens anunciava que el seu departament tenia en estudi un projecte per fer aquest recorregut en menys de dues hores i a una velocitat de 350 km per hora? En segon lloc, algú podrà pujar a partir d'ara al tren d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona sense sentir entre por i intranquil·litat quan s'ha anunciat que s'estudia la renovació total de la via?
Que el ministre Óscar Puente és un frívol fa temps que ho sabem. Que, a més, és tot un irresponsable, ho estem descobrint aquests dies. En l'actualitat, el corredor d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona transporta al voltant de 14,6 milions de passatgers a l'any, segons les dades oficials més recents, cosa que equival a prop del 32 % de tot el trànsit d'alta velocitat a Espanya. Disposa de més de 60 freqüències diàries i unes 500 setmanals entre les tres companyies que operen després de la liberalització del sector, Renfe, Iryo i Ouigo, amb una quota de mercat de la primera companyia d'aproximadament el 56 %, molt per sobre de les altres dues. Fins fa poc temps, aquest trajecte es podia recórrer en unes dues hores i mitja, un temps que s'ha allargat notablement després de les últimes avaries.
Si no hi ha AVE i tampoc hi ha avió, ja que el nombre de vols s'ha anat reduint progressivament per donar pas a l'alta velocitat ferroviària, la capital catalana corre el risc de quedar aïllada
És evident que el tràgic accident de Toledo, que s'ha saldat provisionalment amb gairebé 70 morts, és darrere de l'anunci del ministre Puente. Però els que som usuaris d'aquest transport ferroviari per desplaçar-nos entre Barcelona i Madrid tenim molts motius per haver entrat en un estat d'enorme preocupació. Quan ha descobert que calia canviar tota la via? Han hagut de morir tantes persones per adoptar una decisió tan radical? Perquè si no s'hagués produït el sinistre, no n'estaríem parlant. Al revés, continuaríem ressaltant l'esplèndida xarxa d'alta velocitat que té Espanya i traient pit que Espanya té gairebé 4.000 quilòmetres d'alta velocitat i que és el país d'Europa amb més quilòmetres i el segon del món, darrere de la Xina. I que hi ha diversos projectes en marxa: la Y basca, que permetrà connectar Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria l'any que ve, i l'AVE a Extremadura, que va immediatament després.
Tot això ja no existeix. De cop s'ha evaporat i el que ensenyàvem amb orgull és avui una gran vergonya. En el cas de Catalunya, no només això: és una gran tragèdia. En una Espanya radial en la qual tot es mira amb l'òptica de com es viatja des de Madrid, aquest problema acaba sent relatiu. Però en el cas de Catalunya és tota una tragèdia. Si no hi ha AVE i tampoc hi ha avió, ja que el nombre de vols s'ha anat reduint progressivament per donar pas a l'alta velocitat ferroviària, la capital catalana corre el risc de quedar aïllada. No és una exageració, pot acabar sent una realitat. Caldrà recuperar el cotxe com a mitjà de transport per unir les dues ciutats, tornar als anys 80. No sé si el ministre Puente, de Valladolid, és capaç d'interioritzar el despropòsit que ha dit i el negre panorama que ens ha dibuixat.
En qualsevol cas, als qui només podem posar-nos les mans al cap davant de les seves barbaritats, tan sols ens queda demanar que el seu temps en el càrrec sigui el més breu possible.