La primera derrota del Barça de Xavi al seu estadi davant el Betis ha desencadenat novament la preocupació en un club acostumat a disputar sempre els títols en totes les competicions en què participava, i que aquest any passa per un tobogan de mals resultats. La derrota a la lliga davant l'equip andalús l'ha situat, quan s'apropa l'equador de la temporada, en la setena posició de la taula, a 16 punts del líder —el Reial Madrid— i provisionalment fora de posicions europees per a la pròxima temporada.

Aquest dimecres, a més, té un partit transcendental a Munic que ha de guanyar per assegurar-se el pas a vuitens de final de la Champions i no ser eliminat, o si no confiar que el Benfica portuguès no guanyi en el seu estadi al Dinamo de Kíev. A més de la davallada d'ingressos econòmics que suposaria una eliminació tan prematura, el Barça no cau en vuitens de final des del 2007, fa 14 anys, quan els jugadors blaugrana no van poder superar el Liverpool. És ben clar que la situació, per tant, és la pitjor que ha viscut el club en molt temps, tant en l'aspecte esportiu com en el financer, on és prou coneguda la fragilitat en què ha quedat l'entitat després del pas per la presidència de Josep Maria Bartomeu i les enormes pèrdues que s'han conegut.

L'arribada de Xavi Hernández, que és sens dubte un revulsiu i coneix com pocs el club i les necessitats, i que ha estat jugador del primer equip durant 17 temporades, és sens dubte un revulsiu. El de Terrassa és el millor entrenador que pot tenir el Barça davant de la crisi que s'ha d'afrontar, sense diners a la caixa, amb una plantilla atapeïda de joves promeses i amb les urgències pròpies d'un club que mai no es resistirà per la seva història a no competir per títols que, ara com ara, no són res més que gairebé una missió impossible.

A Xavi cal donar-li temps, una cosa a la qual el barcelonisme no està acostumat. És necessari que l'hi doni la junta directiva que presideix Joan Laporta i també l'afició. El projecte del de Terrassa no pot ser mai a curt termini i això ho sap tothom. El que no val és fer-se trampes i exigir a un equip en construcció, resultats de temporades anteriors.

De la mateixa manera cal exigir a la junta directiva que depuri responsabilitats per la situació econòmica del club. Ningú no escaparà a les seves responsabilitats, va manifestar l'agost passat el president de l'entitat. Cal confiar que serà així per obligació amb els socis que en una àmplia majoria li van confiar el destí de l'entitat el mes de març passat.