Bones notícies un altre cop des d'Europa. En aquest cas des de Bèlgica i més concretament del Tribunal d'Apel·lació de Gant, que ha acordat mantenir la negativa d'extradir a Espanya el raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys i mig de presó per amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona. Nova derrota de la justícia espanyola a Europa, en aquest cas, no pas per temes relacionats amb la carpeta vinculada a l'independentisme català, sinó per un cas de manual que afecta la llibertat d'expressió en tractar-se de la lletra d'unes cançons del raper mallorquí. La lliçó sempre és la mateixa: el que la justícia espanyola condemna per delictes inexistents, més enllà del Pirineu el resultat és molt diferent. La vergonya internacional d'Espanya va adquirint així dimensions impensables des de fa temps, i el que més sorprèn és com tot l'entramat polític, econòmic, judicial i mediàtic l'ha acceptat amb una normalitat sorprenent. També l'autodenominat govern més progressista de la història, que assisteix petrificat al lamentable espectacle de degradació de valors bàsics en qualsevol democràcia sense posar-hi cap mena de cura ni política ni legislativa.

Més de mil dies han passat des que Valtònyc va decidir internacionalitzar la seva causa, exiliar-se a Bèlgica i posar-se a disposició de la justícia d'aquell país. Entretant ha tingut, a més d'un exili injust, la mort de la seva mare a Mallorca a començaments del 2021, que va enterrar a través de Skype. D'aquella decisió, evidentment dura com ho és qualsevol mena d'exili, han sorgit dues decisions que han fet un tomb important. En primer lloc, la condemna del Suprem per les lletres d'una cançó en la qual deia que Joan Carles I era un lladre va plantejar un interessant debat jurídic a Bèlgica sobre què s'entenia per injúries a la Corona al segle XXI. La conclusió va ser la despenalització en el Codi Penal de Bèlgica del delicte d'injúries a la Corona, que datava del 1847. Superat aquest obstacle, que no hi havia delicte d'injúries, ha arribat la resta: el rebuig de l'extradició sol·licitada pel Tribunal Suprem.

Per molts cops que es digui, segurament és insuficient: res no seria tan evident, ni quedaria tan nua davant de l'opinió pública internacional l'actuació de la justícia espanyola, sense l'exili d'un grup d'homes i dones que han posat llum enmig de la foscor més tenebrosa. El Suprem no hauria quedat al descobert i no es podria afirmar sense marge d'error possible que el que s'ha produït a Espanya ha estat una persecució judicial en tota regla per eliminar qualsevol mena de dissidència. Primer va ser la política, contra el moviment independentista, però a partir d'aquí el silenci i la debilitat del govern espanyol ha permès que el denominat deep state s'apoderi del relat, jugui pel seu compte una partida suïcida on tot s'hi val en defensa de la unitat d'Espanya i de la institució de la monarquia.

Aquest 28 de desembre, abans un celebrat Dia dels Innocents en què les bromes en els mitjans de comunicació eren a l'ordre del dia, seria un bon moment per recordar que es van publicar portades i més portades assegurant que Valtònyc acabaria a la presó, perquè tenia una condemna en ferm. No era pas una innocentada quan ho deien a les primeres pàgines sinó una fake news per arrencar a córrer. Que la sentència del Tribunal d'Apel·lació de Gant es produeixi en ple debat sobre el retorn del rei emèrit a Espanya, que se situa ara a mitjans de febrer, no deixa de ser una jugada malèvola de la història. El rei escapat i sobre qui hi ha proves més evidents de corrupció pot tornar lliurement a Espanya, entre altres coses, per la desídia de la justícia espanyola, i, en canvi, Valtònyc haurà de continuar vivint a l'estranger encara que el tribunal belga n'hagi denegat l'extradició.

No és estrany que es produeixi un desinterès per les institucions espanyoles. Entre els ostentosos silencis de l'esquerra espanyola en un cas clar de llibertat d'expressió i la protecció a la monarquia de qualsevol mena d'investigació política, està quedant un panorama d'allò més desagradable.