L'altre dia, un influent personatge del món econòmic, d'aquells que estan cada dia als mitjans de comunicació espanyols, era taxatiu en el vaticini de l'actual moment: necessitem amb urgència els diners d'Europa, no podem continuar vivint de les promeses de la Moncloa.

Sobretot, perquè la realitat supera de lluny els pronòstics que s'han fet: l'economia es dessagna a una velocitat inaudita, les empreses desapareixen —la Pimec acaba de calcular que un terç de les de Catalunya desapareixeran—, un 30% dels actuals expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) acabaran en acomiadaments i un informe del servei d'estudis de BBVA Research pronostica que el mercat laboral a Catalunya tindrà una contracció major que el madrileny, degut, en part, a que aquesta crisi afectarà més que cap altra a pimes i autònoms.

És urgent no centrar-se en més crèdits, ni en més facilitats per aconseguir-los, sinó utilitzar directament dues mànegues simultàniament: d'una banda, una quantitat molt més important d'ajuts a fons perdut pels sectors afectats. Lamentablement i malgrat l'esforç de la Generalitat, són molt insuficients per al drama que es viu. Ara es veu més que mai que l'insuficient sistema de finançament autonòmic i el dèficit fiscal estan escanyant l'economia catalana davant del silenci còmplice dels que s'han oposat sempre a un sistema fiscal basat en el concert.

Mentrestant, continuen callant i culpant el Govern amb una frivolitat vergonyosa que només té una explicació política. El PSOE i el PP, que s'han repartit el govern espanyol durant l'última dècada, en són els principals responsables, començant per l'incompliment permanent dels seus propis pressupostos i les quantitats aprovades en infraestructures, que mai no s'han complert.

En aquest context, que la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, vingui donant lliçons sobre la gestió financera que duu a terme el seu govern només té dues explicacions: una gran incultura política o una falsedat partidista perquè a Catalunya hi ha un govern independentista. Les millors dades de Madrid s'expliquen per l'esforç que fem tots a través del govern d'Espanya per a pagar despeses de capitalitat. Per aquesta via, la comunitat de Madrid s'acaba estalviant despeses que Catalunya ha de sufragar si vol no perdre posicions al rànquing. És fàcil de veure en tot el que són infraestructures culturals, des de teatres a museus, però acaba afectant una infinitat d'inversions de molts departaments, perquè des dels ministeris el repartiment és molt desigual.

A tothom li agrada donar lliçons, però en aquest cas Ayuso es limita a copiar l'estratègia de la seva antecessora, la lideressa Esperanza Aguirre. Amb la fortuna de l'Espanya radial d'Aznar, que ha estat beneficiosa per a uns i perjudicial per a d'altres.