Pel que es veu a les esmenes presentades als documents congressuals del PSC no serà tan fàcil ventilar-se de cop la immersió lingüística del sistema educatiu català com es desprenia de la ponència marc que es discutirà a mitjans de mes. La proposta d'una nova política en aquesta matèria, i que va originar tanta controvèrsia fa una setmana perquè situava els socialistes catalans molt allunyats d'on han estat aquestes últimes dècades, serà objecte de debat en el congrés, perquè diferents agrupacions han esmenat el text i amb fórmules diferents però amb un mateix objectiu pretenen deixar les coses tal com eren.

No és segur que aquestes esmenes acabin prosperant i aquest és un debat que el PSC no havia d'haver obert, perquè és comprar el marc mental de Ciutadans i assumir que hi ha un problema de llengua a l'escola catalana. El que passa és que davant d'un declivi imparable de la formació que fins fa unes setmanes pilotava Albert Rivera, el PSC vol quedar-se amb totes les restes del naufragi i aspirar així a tenir opcions de disputar la primera posició a Catalunya quan se celebrin els comicis. Però això és difícil que acabi passant, perquè el més probable és que una part d'aquest electorat es refugiï a Vox. Així ho estan dient algunes enquestes realitzades i que no s'acaben coneixent, i pot ser que aquesta circumstància limiti l'ascens socialista.

Sigui com sigui, el PSC no pot estar negociant amb Esquerra Republicana la investidura de Pedro Sánchez en una taula de negociació i rebentant el model educatiu a Catalunya en una altra per un grapat de possibles vots. La lògica apunta que haurà de corregir el rumb, perquè el sentiment que amb la llengua no s'hi juga és massa transversal a Catalunya perquè hi hagi marge per jugar a dinamitar-lo.

Crida també l'atenció, i és bo que sigui així, que les esmenes a la posició de la ponència sobre la llengua siguin més -gairebé cinc cops més- que les que s'han presentat al reconeixement de Catalunya com a nació i a la inconcreta aposta d'una Espanya federal. El mantra del federalisme ja no dona més de si i, com el del Senat a Barcelona, només serveix per a estèrils debats que únicament interessen al PSC i mai al PSOE. El tema de la nació és més difícil i aquí Iceta haurà de bregar amb Sánchez i amb els barons del PSOE. L'Espanya monolítica d'una única llengua i una única nació fa temps que encaixa molt malament la diversitat. Per això una part significativa del país fa temps que va desconnectar d'aquesta realitat i va posar el rumb en mans dels partits independentistes.