El govern d'Alemanya acaba d'aprovar un projecte de llei per instaurar un servei militar voluntari l'objectiu del qual seria reclutar 80.000 soldats addicionals i situar-se en la xifra dels 260.000 homes i dones en les forces armades que l'OTAN considera necessaris per resistir, per exemple, un atac de Rússia. En ple debat sobre el final de l'estat del benestar, que el canceller Friedrich Merz va obrir fa molt pocs dies, al·legant que ja no era sostenible per a Alemanya, el govern de democristians i socialdemòcrates s'endinsen en un territori difícil de la mà del ministre de Defensa, Boris Pistorius, un veterà polític de l'SPD caracteritzat per les seves posicions dures sobre el radicalisme islàmic, les amenaces terroristes i l'extremisme de dreta.

L'envit de Pistorius, assumit pel canceller, no descarta fins i tot a mitjà termini el servei militar obligatori, en funcions de com evolucionin les incorporacions voluntàries a files, el conflicte entre Rússia i Ucraïna i la posició agressiva de Putin unida a l'allunyament dels Estats Units de la mà de Donald Trump de la defensa d'Europa. La mesura del govern alemany, sobre la qual existeixen dubtes de la resposta dels joves, portarà afegida un gens menyspreable complement econòmic per fer-la atractiva i els nous reclutes rebran més de 2.000 euros al mes. En l'actualitat, nou països de la UE tenen servei militar obligatori: Àustria, Grècia, Xipre, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània.

El debat del servei militar voluntari, en el qual Alemanya ha fet un pas important, està obert en altres països, però no a Espanya

El debat del servei militar voluntari, en el qual Alemanya ha fet un pas important, està obert en altres països, però no a Espanya, on la mili va desaparèixer completament el 2001, fruit dels acords d'investidura firmats per José María Aznar i Jordi Pujol. El Regne Unit va ser el primer Estat a suprimir-lo en 1963 i França ho va fer el 1996. Itàlia va ser l'últim dels grans, el 2011. Els tres països, amb diferent força, tenen obert un debat sobre el servei militar i els seus respectius governs no han defugit el debat públic que ha anat acompanyat de l'aprovació de més pressupostos en Defensa. Els Països Baixos i Portugal estan també començant a posar el tema sobre la taula.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha descartat diverses vegades en públic restaurar el servei militar obligatori i considera que els 150.000 membres de les Forces Armades són suficients. Una recent enquesta de l'institut DYM reflectia un suport gens menor a aquesta idea i un 31,7% dels espanyols donava suport a la restauració del servei militar obligatori, mentre que un 40% donava suport que tots els ciutadans rebin formació militar bàsica. Dit això, dubto molt que Espanya obri mínimament seriosament aquest debat. Costa veure en això la majoria de Pedro Sánchez, i fins i tot la del Partit Popular. Això no vol dir que, més tard o més aviat, els debats del nostre entorn no acabin arribant, i la millor manera d'abordar-los és tenint clar que el servei militar obligatori va quedar enrere. Molt enrere.