Potser és normal que, en un país tan antinuclear com Espanya —quant de mal que ha fet, en aquesta qüestió, una determinada esquerra!—, el debat sobre el futur de les centrals nuclears en funcionament estigui basculant cap a posicions exclusivament ideològiques i als ciutadans se'ls expliqui poc el cost que acabaria tenint una decisió així. Com si adoptar un camí o un altre no tingués conseqüències econòmiques a futur, tant de seguretat elèctrica al territori com del cost de l'energia. Caldria escoltar més els estats que abans que nosaltres van decidir emprendre aquest camí i quin balanç en fan ara. Per això, crida poderosament l'atenció la contundència del canceller democristià Friedrich Merz, que no ha tingut cap problema a reconèixer que va ser un greu error estratègic abandonar l'energia nuclear i que, fruit d'aquella decisió equivocada, Alemanya estava duent a terme la transició energètica més costosa de tot el món. "No conec cap altre país que faci les coses tan difícils i tan cares com Alemanya", ha sentenciat.

A l'Estat espanyol hi ha en funcionament, en aquests moments, set reactors nuclears (Almaraz I i II, a Càceres; Ascó I i II, a Tarragona; Cofrents, a València; Vandellòs II, a Tarragona, i Trillo, a Guadalajara). No perdem de vista el percentatge: tres a Catalunya, a la província de Tarragona, i quatre a Espanya. Una altra dada: d'acord amb la informació subministrada per Red Eléctrica, la tecnologia nuclear va produir prop del 20 % de l'electricitat del país el 2024, i el 2025 la seva quota va ser tan sols unes dècimes menys. Segons el calendari pactat el 2019 per govern espanyol, sindicats i empreses, Almaraz I seria la primera a tancar (1 de novembre del 2027), seguida d'Almaraz II (31 d'octubre del 2028). El 2030 es desmantellarien Ascó I i Cofrents; el 2032, Ascó II, i el 2035, Vandellòs II i Trillo. Catalunya té, per tant, el seu primer match ball d'aquí a quatre anys; o sigui, ja. Un element final a posar sobre la taula: la central nuclear de Santa María de Garoña, situada al terme municipal de Valle de Tobalina (Burgos), va ser l'última que va cessar la seva explotació, el juliol del 2013.

Merz ha reconegut que va ser un greu error estratègic abandonar l'energia nuclear i que, fruit d'aquella decisió equivocada, Alemanya estava duent a terme la transició energètica més costosa de tot el món

A les últimes hores, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha participat en el fòrum internacional Spain Investors Day, ha avisat les empreses elèctriques que el pacte dut a terme el 2019 està vigent i que l'executiu continuarà treballant en aquesta direcció. Donades les actuals majories parlamentàries al Congrés dels Diputats, la seva amenaça té molt de fum, ja que costa de veure on pot ser aquest bloc polític que acompanyi l'esquerra en un camí com aquest. Hi ha hagut, certament, votacions recents al Congrés que han donat resultats dubitatius, però han estat en el context de les eleccions extremenyes i relacionades amb la central d'Almaraz I. És molt difícil que s'acabi produint una situació semblant a Catalunya, atès que la posició històrica del nacionalisme català —i més recentment de Junts— en aquesta matèria ha estat poc dubtosa a favor d'allargar la vida de les nuclears en el context actual: els preus del gas van augmentar amb motiu de la invasió d'Ucraïna —conflicte encara no resolt— i van arrossegar els preus al mercat elèctric durant els mesos de menor activitat eòlica i solar, i es va intensificar d'ençà de l'apagada peninsular de l'abril passat.

Tot i que és obvi que, en el context actual, una energia que aporta el 20% de l'electricitat del país no pot desaparèixer de la nit al dia i els riscos que un futur president del govern pogués fer, d'aquí a uns anys, una reflexió no gaire allunyada de la de Merz, el debat polític sense números només fa que entorpir la discussió. A Catalunya, hi ha un ampli consens empresarial i, amb la boca petita, el Govern també podria estar d'acord que l'energia nuclear contribueix significativament al desenvolupament industrial, ja que proporciona electricitat a un cost competitiu i estable, la qual cosa és essencial per mantenir la competitivitat de la indústria. A més a més, el fet de disposar de tres dels set reactors nuclears actius a Espanya fa que el mix de generació català sigui gairebé un 60% d'origen nuclear, fet que evita interrupcions en el subministrament i assegura una font d'energia constant i ferma. Alguns càlculs assenyalen, fins i tot, que sense energia nuclear el cost anual per a la indústria catalana s'elevaria 265 milions d'euros. Una factura que tindria en el consumidor l'últim perjudicat.

Les paraules de Friedrich Merz reconeixent públicament que la sortida accelerada de la tecnologia nuclear va ser un error estratègic per a Alemanya no haurien de caure en sac foradat.