Reconec que he hagut de llegir diverses vegades la notícia per poder donar-li credibilitat: la Guàrdia Civil va incorporar al sumari de l'operació Volhov la primera pàgina d'un llibre que porta per títol El secret de la clandestina, originàriament escrit en rus i més tard traduït per Josep Lluís Alay al castellà i al català, com un suposat informe rus que provaria la seva connexió amb l'espionatge d'aquell país. Només la matussera operació policial i el fet que el presumpte document trobat al mòbil d'Alay es correspongui en tota la seva literalitat amb la primera pàgina del llibre li ha permès al polític independentista sortir airós d'aquest truculent incident.

La informació, filtrada convenientment a un mitjà escrit de Madrid, vinculava un periodista del Pravda, net d'un exministre d'Afers Exteriors i antic cap del servei d'Intel·ligència exterior, l'SVR, amb una entrevista al president Puigdemont -Alay és el cap de la seva oficina- a Brussel·les. Doncs bé, Alay, que com a professor universitari i historiador es dedica a la traducció de llibres russos, tenia les primeres pàgines del llibre que havia traduït i que explicaven què era l'SVR no a partir de cap confident rus sinó del puny i lletra de la seva autora, Elena Vavilova.

Tal ha estat la mofa de l'actuació de la Guàrdia Civil que la pròpia editorial, Símbols Editors, també s'hi ha posat demanant-li disculpes a Alay, no sense certa sorna: "Senyor Alay, sentim les molèsties que la traducció d'El secret de la clandestina li ha ocasionat. Sincerament, mai no hauríem imaginat que seria utilitzat per detenir-lo i incriminar-lo". Fins aquí, una cosa que és tan inexplicable que fins i tot 24 hores després de la seva publicació ningú no ha estat capaç de donar cap explicació. Encara que el cert és que Alay va ser detingut l'octubre de 2020, li van requisar el telèfon i diversa informació que guardava en l'aparell s'ha anat divulgant sense cap mena de control aparent.

La Volhov ha estat l'última de les grans operacions judicials posades en marxa per incriminar l'independentisme. Des del jutjat número 1 de Barcelona que porta el magistrat Joaquín Aguirre es van ordenar diverses detencions, algunes molt sonades per la seva importància mediàtica i política, i el cas continua sota secret de sumari. Ja al seu dia es va dir que bona part de les suposades proves eren sobretot meres conjectures. La pífia amb Alay no fa sinó confirmar que hi ha massa talla i enganxa, una vegada més, quan es tracta d'incriminar en alguna causa judicial independentistes catalans.

En aquest cas, la falsedat de la prova ha acabat sent tan evident que no tindrà conseqüències per a Josep Lluís Alay. Però un no pot més que preguntar-se i alarmar-se sobre quin és el final quan el nyap comès no és tan evident i l'assumpte cau meridianament pel seu propi pes. Llavors, què succeeix amb la presumpció d'innocència i amb el desenllaç final?