El 2023 que finalitza avui ens deixa més incògnites que certeses, tant en l'àmbit polític, com en l'internacional, l'econòmic i, fins i tot, en l'esportiu. Quatre paraules defineixen aquest any: amnistia, guerra, Barcelona i sequera. I cadascuna d'elles representa moments d'aquest any que agonitza i que han marcat portades, debats i tertúlies durant mesos. Encara que és evident que hi ha un cert esgotament per la política, res no pot anar a millor sense una bona acció política: el contrari és donar ales al populisme i obrir la porta de bat a bat a moviments que poden tenir atractiu electoral, però que les seves promeses sempre tenen una cara B. L'exemple de Javier Milei a l'Argentina que pretén desregularitzar diversos sectors de l'economia, amb el seu pla motoserra sobre els treballadors, és, sens dubte, un avís i el senyal més clar del populisme descarnat d'aquests dies.

La notícia política de l'any ha estat, sens dubte, electoral i ha tingut dues mirades: a Espanya i en cadascun dels municipis, a conseqüència de les eleccions locals del mes de maig. Pedro Sánchez va retenir la presidència del govern espanyol gràcies a una suma d'acords amb totes les formacions, excepte PP i Vox. Va fer una cosa fins ara inusual a Espanya, com era governar havent perdut àmpliament les eleccions. Va arribar a acords que semblaven impossibles, es va desdir de declaracions efectuades uns dies abans i, en l'última maniobra imprescindible perquè tot s'aguantés com un castell, va emular la colla dels Castellers de Vilafranca, amb aquella construcció inèdita aconseguida al novembre, el pilar de nou amb folre, manilles i puntals. El pròfug va passar a president i la impossible amnistia, clar que tenia encaix constitucional.

El 2023 que finalitza avui ens deixa més incògnites que certeses tant en l'àmbit polític, com en l'internacional, l'econòmic i, fins i tot, en l'esportiu

El rei Felip VI va quedar nu, políticament parlant, i el seu discurs d'octubre de 2017 i la repressió que va provocar com una cosa de la monarquia, del deep state, de l'estat profund, o sigui, de jutges, magistrats, funcionaris i policies. D'allà l'àlbum de fotos d'irritació que Felip VI està deixant aquest hivern cada vegada que coincideix amb Pedro Sánchez. Tenim amnistia anunciada, tindrem amnistia aprovada pel Congrés, però no sabem si tindrem amnistiats tots aquells a qui s'hagi d'aplicar la llei. I això perquè a Espanya hi ha tantes lleis com trampes i tants compromisos firmats com entabanadors. El que no sé si hi haurà és tanta gosadia efectiva com proclames s'han anat fent. Perquè la Moncloa ja ha ensenyat la poteta amb el decret per modificar la llei d'enjudiciament civil amb un petit apartat —el 43 bis— que permetria elevar als tribunals europeus qualsevol qüestió prejudicial. Feta la llei, feta la trampa. I aquesta no és cap altra que deixar l'amnistia per a les calendes gregues. Descobert el truc, es pot esperar que el mag sigui convenientment amonestat.

La segona notícia política de l'any han estat les municipals i els canvis a moltes alcaldies, començant per Barcelona i les altres tres capitals de província que tenen al capdavant nou alcalde o alcaldessa. La capital catalana va jubilar Ada Colau i els regidors van escollir Jaume Collboni, en una aliança de PSC, comuns i PP per impedir que Xavier Trias, guanyador de les eleccions, assolís la vara de comandament. La dreta va tornar a frustrar, igual que el 2019, un alcalde independentista donant la raó a aquells que en el passat van defensar a Catalunya cordons sanitaris per impedir-los governar. Amb la marxa materialitzada d'Ernest Maragall i l'anunciada de Xavier Trias, Collboni haurà d'anunciar en les properes setmanes si pacta amb uns o amb d'altres. Si gira cap a una sociovergència o aposta per un retorn dels comuns en la gestió compartida de la ciutat.

Aquest 2023 es va mantenir la guerra d'Ucraïna i es va iniciar la invasió israeliana de Gaza, després que els militants de Hamàs traspassessin la frontera i envaïssin l'estat hebreu el 7 d'octubre, causant 1.250 morts i 250 de segrestats. El balanç de la resposta israeliana fins ara és de gairebé 22.000 morts al territori palestí, enmig d'una catàstrofe humanitària que ha desplaçat prop d'1,9 milions de persones, el 85 % dels gazians, i que no tenen ni un tros de pa per menjar. No hi ha aparences que la situació hagi de canviar, malgrat la pressió internacional que té, en molts casos, més d'aparent que de real.

I l'últim tema estrella del 2023 és, sens dubte, la sequera. Arribem a final d'any amb més pors que propostes i més inacció que resultats. Si no plou en condicions, que ara com ara sembla que serà així, caldrà conviure amb la ineptitud d'aquells que aquests últims anys han pensat que no n'hi havia per a tant, i que ja plouria. Que era millor adoptar mesures electoralistes i de rèdit tangible que apostar per decisions que serien per al següent govern i que no donarien vots a curt termini. Però tant d'anar el càntir a la font arriba que es trenca, i ara ningú no vol carregar amb la responsabilitat d'aquell desencert.

En aquest final d'any capritxós i canviant, desitjo a tots els lectors un molt feliç 2024.