2020. L'any que serà eternament recordat per una pandèmia que va capgirar tot el món també és sinònim d'una altra efemèride a Catalunya que, a diferència de la covid, a tots ens agradaria repetir. Després del temporal Glòria, que va suposar una regada de dimensions bíbliques, el nivell dels embassaments de les conques internes va créixer fins a fregar pràcticament el 100%, la seva màxima capacitat. L'episodi de tempestes fins i tot va obligar a obrir les comportes d'alguns embassaments davant l'inesperat creixement, un fet que va repetir-se només uns mesos després, a l'abril, quan un altre temporal va colpejar Catalunya. Durant tot aquell any, el nivell de les reserves no va situar-se mai per sota del 83%.
Fem un salt endavant en el temps fins a l'actualitat i la situació no podria ser més contrastada. I és que Catalunya acumula ja més de tres anys —el que equival a 1.100 dies— sense pluges abundants i generalitzades arreu del país. Les veus expertes situen a finals de novembre del 2020 l'últim episodi destacable de precipitacions. Des d'aleshores, un descens gairebé sense aturador. El 2021 va venir acompanyat d'un règim de pluges deficitàries —el gran temporal de novembre va esquivar les capçaleres dels rius—, una realitat que va mantenir-se al llarg del 2022, malgrat que un març plujós va permetre una significativa acumulació de reserves. Aquest 2023, només les pluges del març i el juny van permetre aturar momentàniament el buidatge dels embassaments.
Fins a caure al 17%. Aquest és el percentatge amb què tancaran l'any les reserves de les conques internes catalanes. Es tracta del nivell més baix mai registrat. De fet, el rècord històric ja es va trencar el 10 de novembre, quan els embassaments havien baixat fins al 18,95%, i des d'aleshores ha continuat la tendència negativa. Sense cap perspectiva imminent de precipitacions, la Generalitat ja es prepara per anunciar l'indesitjable: el pas de la fase de preemergència a l'emergència per a la gran majoria d'habitants.
Quan arribarà i què suposa la fase d'emergència?
Aquest canvi està a tocar, i es produirà precisament quan les reserves d'aigua als embassaments caiguin per sota del 16%. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ja va advertir en una recent roda de premsa que la fase d'emergència arribaria al llarg del mes de gener "si continua plovent en mínims històrics i es continua reduint l'ús d'aigua". De fet, la previsió inicial era entrar-hi al desembre, però s'havia aconseguit "allargar" la preemergència gràcies a l'estalvi d'aigua. Hi ha alguns municipis concrets —els que depenen de l'aqüífer Fluvià-Muga, els embassaments de Darnius-Boadella, Siurana i Riudecanyes, i de l'Anoia-Gaià— que ja es troben en emergència. Però la situació dramàtica es produirà en les pròximes setmanes, quan siguin tots els municipis dependents del sistema Ter-Llobregat els que passin a la fase més extrema: el canvi afectarà uns sis milions de persones que viuen a Barcelona i la rodalia.
Què suposarà aquesta nova fase? Segons indica el Pla de Sequera que va aprovar l'Agència Catalana de l'Aigua el 2020 —quan la situació era encara extremadament favorable—, hi haurà una dotació màxima de 200 litres per habitant i dia, la qual podria baixar fins als 160 en cas de màxima severitat. A més, l'ús agrícola de l'aigua experimentarà una reducció fins al 80%, suprimint precisament el reg i autoritzant-lo només per a la supervivència dels conreus llenyosos, mentre que el ramader es retallarà a la meitat. L'ús recreatiu es reduirà el 100%, i anirà acompanyada de la prohibició d'omplir piscines privades, fonts ornamentals, llacs artificials, mentre que les administracions locals podran limitar l'ús d'aigua en instal·lacions esportives i espais lúdics. L'ús industrial només es retallarà una quarta part per protegir l'economia. Com a canvis recents, es permetrà l'obertura de piscines públiques i instal·lacions esportives que usen aigua per garantir la salut mental dels joves, i es continuaran regant els arbres de l'espai públic perquè siguin "refugis climàtics" a l'estiu.
Com hem arribat fins aquí?
Com mencionàvem a l'inici d'aquest article, el principal condicionant climàtic que ha portat a la situació actual és la manca de pluges consistents i abundants. Només cal fixar-nos en les dades: a tall d'exemple, els anys 2021, 2022 i 2023 són els que han deixat les dades de precipitacions més baixes a l'Observatori Fabra, que es troba a la Serralada de Collserola, i conserva un historial de més d'un segle. Durant aquests tres anys s'han registrat xifres anuals molt similars, sempre entre els 300 i els 330 litres acumulats. Cal remarcar que el valor mitjà entre el període 1990-2020 és de 621,5 litres anuals acumulats, és a dir el doble. El canvi climàtic està provocant estralls.
Però també cal fixar l'atenció en el món de la política. Els partits de l'oposició ja han carregat amb duresa contra el Govern per la seva inacció a l'hora d'intentar revertir la sequera amb grans inversions. L'argument té quelcom de cert, i l'ha reconegut el mateix director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes. En una entrevista amb ElNacional.cat, Reyes va admetre que des del 2011 fins al 2019 no es va fer "absolutament res". "Estar vuit anys paralitzats ha fet que la sequera sigui tan difícil", va afegir, en referència a les grans construccions que hi havia previstes —com potabilitzadores i dessalinitzadores—. Ara bé, ell mateix va puntualitzar que això va ocórrer perquè l'ACA estava perillosament endeutada, i va haver de "tancar l'aixeta" abans de poder impulsar noves obres. "Haver de tornar 200 o 250 milions d'euros l'any significa que no podíem ni comprar un bolígraf", va lamentar Reyes.
Les previsions de futur
Les previsions immediates no ofereixen motius per ser optimistes. L'hivern s'espera que sigui sec, sense precipitacions. En aquest context, la pròxima primavera serà "clau", en paraules del director de l'ACA, ja que serà "una finestra de probabilitat de pluja". Ara per ara, el Govern té tota l'esperança posada en què un abril i maig passat per aigua serveixi per revertir la crítica situació actual.
Mentre que s'espera amb candeletes que els núvols portin pluja, no hi ha alternativa a les obres. Des de l'ACA, l'estratègia passa per invertir en la construcció de potabilitzadores —una de les principals, ubicada al riu Besòs—, plantes de reutilització —per exemple, al Llobregat— i dessaladores d'aigua marina. També l'estalvi serà essencial. De fet, Catalunya ja és un dels territoris de l'Estat que se situa per sota de la mitjana pel que fa a l'ús d'aigua per càpita. En els darrers vint anys, el consum domèstic d'aigua potable a Barcelona s'ha reduït més d'un 20%, de manera que hi ha consciència social sobre la importància d'aquest bé preuat. En canvi, no es preveu l'arribada de vaixells amb aigua per alleugerir la sequera. Malgrat ser una de les mesures que més soroll mediàtic ha generat per l'espectacular imatge que suposaria, la Generalitat situa aquesta com "l'última opció", prioritzant per davant tota la resta.