Emmanuel Macron serà, probablement, recordat com un president taciturn i mediocre a França, càrrec que ocupa ja fa gairebé set anys. A la llista d'aspectes negatius, té el fet d'haver obert les portes de bat a bat perquè la formació d'ultradreta de Marine Le Pen estigui en condicions de guanyar les pròximes eleccions presidencials, que se celebraran, si no s'avancen, entre l'abril i el maig del 2027. Macron no podrà presentar-s'hi, ja que té un mandat limitat i no pot cercar un tercer mandat consecutiu. Però, amb totes les dificultats d'una majoria gairebé ingovernable a l'Assemblea Nacional, ha aconseguit, amb enormes dificultats, estabilitzar el càrrec de Sébastien Lecornu com a primer ministre de França des del 9 de setembre del 2025, quan ningú no li donava ni una setmana. I ha anat guanyant mesos al càrrec, liderant un govern de perfil tècnic amb l'objectiu d'evitar noves eleccions.

Lecornu ha aconseguit aprovar els pressupostos per al 2026, tot un baló d'oxigen per a Macron, que aconsegueix així evitar un nou avançament electoral, com li reclamen l'extrema dreta de Le Pen i la d'esquerres La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon. Amb el pati interior una mica més calmat, Macron s'ha llançat a una de les seves velles batalles: l'impuls a l'energia nuclear per evitar el col·lapse i l'excessiva dependència. Així, ha reunit aquest dimarts a París prop d'una desena de caps d'estat i de govern per donar un impuls internacional a l'energia nuclear, argumentant que és una manera de reduir la dependència dels hidrocarburs, els preus dels quals han augmentat per la guerra a l'Orient Mitjà després dels atacs d'Israel i els Estats Units a l'Iran. En aquesta segona Cimera de l'Energia Nuclear per a usos civils, hi han participat mandataris del Marroc, Croàcia, Armènia, Ruanda, Eslovàquia, Bulgària, Bèlgica, Ucraïna i Grècia, així com de la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, i del director de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi. A la reunió no hi han assistit dues de les principals economies de la UE, Alemanya i Espanya, mentre que els Estats Units i la Xina han optar per enviar-hi rangs de menys pes polític.

Von der Leyen ha lamentat que Europa cometés un error estratègic en allunyar-se de l'energia nuclear i ha avançat que la Comissió Europea mobilitzaria 200 milions d'euros per donar suport a la inversió privada en tecnologies nuclears innovadores

Criden l'atenció les declaracions de Von der Leyen, que ha lamentat que Europa cometés un error estratègic en allunyar-se de l'energia nuclear, i ha avançat que la Comissió Europea mobilitzaria 200 milions d'euros per donar suport a la inversió privada en tecnologies nuclears innovadores. És tot un cop de volant de la Comissió, que agafa, una vegada més, Espanya i el govern de Pedro Sánchez amb el pas canviat. De fet, la seva exministra i actualment vicepresidenta primera per a la Transició Neta, Justa i Competitiva i comissària de Competència de la Comissió Europea ha estat literalment passada per sobre per la seva superior directa sense cap mena de contemplació, absentant-se fins i tot del ple del Parlament Europeu que debatia la qüestió. Com a única resposta, Ribera ha intentat auxiliar Sánchez recordant a la presidència de la CE que no pot immiscir-se en la política de cada estat.

Tot això, per cert, enmig d'una guerra, amb el preu del barril del petroli disparat i amb la llum a Espanya assolint pics de pujada importants. La Comissió ha demanat aquest dimarts als governs europeus que redueixin al mínim l'IVA i altres impostos sobre l'electricitat per abaratir immediatament la factura, però també ha arribat el moment que Espanya s'allunyi de dogmatismes del passat i faci un pas decidit endavant pel manteniment de les nuclears. Espanya té cinc centrals nuclears en funcionament (set reactors: Almaraz I i II, Ascó I i II, Cofrents, Trillo i Vandellòs II), que produeixen més d'una cinquena part de l'electricitat del país. Malgrat que totes tenen un calendari de tancament escalonat entre el 2027 i el 2035, ha arribat el moment d'aixecar les restriccions i alinear-se amb el moment actual. L'exemple francès és un bon model a seguir.