Més de 34 anys després que l'aiatol·là Khomeini cridés a matar Salman Rushdie per haver escrit la novel·la Els versos satànics, una obra fictícia en la qual combina la reflexió filosòfica amb el sentit de l'humor sobre el profeta Mahoma, l'escriptor angloindi —perquè va néixer a Bombai però es va traslladar al Regne Unit per estudiar a la facultat d'Història de Cambridge— ha estat apunyalat al coll a l'Estat de Nova York, quan anava a pronunciar una conferència. L'acció mereix una condemna sense pal·liatius, que esperem que se senti de forma alta i clara per part de tots, i el desig d'una ràpida recuperació. Pel que sembla, ha estat ferit amb una arma blanca diverses vegades abans que l'atacant fos reduït pels equips de seguretat de la sala. El seu estat, sense confirmació oficial, seria greu i l'estarien operant.

Salman Rushdie, que viu a Nova York, ha tingut des del 1988 protecció policial de diversa intensitat en funció que les amenaces que rebia periòdicament, fossin més o menys creïbles. Igualment, es va acostumar a viure primer amagat de l'opinió pública, una situació que es va prolongar durant nou anys, i, més tard, en un cert aïllament. Durant l'última dècada la seva situació ha canviat i ha gaudit d'una important activitat social a la ciutat dels gratacels. Reclòs o hiperactiu, l'èxit de Rushdie com a escriptor l'ha convertit en un dels autors més venuts en llengua anglesa.

Per a una generació formada intel·lectualment en els anys vuitanta i noranta, Rushdie exemplifica millor que cap altre els valors en defensa de la llibertat d'expressió, tantes vegades qüestionada també per raons religioses, una circumstància que l'ha portat durant tots aquests anys d'amenaces i dificultats a convertir-se en un símbol i un genuí representant davant de la barbàrie, l'odi, la intolerància i el fanatisme. D'aquí, també, que el menyspreable atac que ha patit a Nova York hagi tingut un enorme impacte mundial i una àmplia condemna al món occidental.

Cal esperar a conèixer les raons que han dut el jove que el va atacar i el va ferir a realitzar l'acció, però sempre ha sobrevolat la idea durant aquests anys que, en part, continuava pesant la fàtua de Khomeini i l'ordre pública d'execució formulada a tota la població musulmana del món. Això malgrat que dues dècades després de l'ordre de l'aiatol·là, el govern iranià va declarar que ja no buscava l'execució. Perquè darrere del braç executor hi sol haver un instigar de fons que alimenta tota aquesta barbàrie.