El Tribunal de Comptes ha elevat fins als 66.577 milions d'euros el cost dels recursos fets servir en la reestructuració bancària, la qual cosa suposa 5.859 milions d'euros més que el calculat al tancament de 2015.

Així ho manifesta l'organisme en la seva 'Nota de fiscalització de la situació a 31 de desembre de 2018 del procés de reestructuració bancària', aprovada pel Ple del Tribunal en la seva sessió del passat 28 de novembre i recollit per Europa Press.

La xifra estimada pel Tribunal de Comptes és d'aquesta manera un 1,30% superior a la calculada pel Banc d'Espanya, que ha xifrat en 65.725 milions d'euros -un 2,13% més de l'estimat fa un any- el cost dels ajuts al sector financer durant la crisi fins al desembre de 2018.

Segons la fiscalització del Tribunal de Comptes, el cost estimat corresponent al FROB se situava a finals de l'any passat en 45.344 milions d'euros, el del Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit (FGDEC), assumit per les entitats financeres, en 21.295 milions, mentre que el Banc d'Espanya obté un saldo positiu de 62 milions entre ingressos i despeses.

Aquesta nota efectua una actualització dels resultats derivats de la fiscalització realitzada pel Tribunal de Comptes al seu anterior informe sobre el procés de reestructuració bancària referida al període 2009-2015, informe aprovat el 22 de desembre de 2016.

122.754 milions compromesos

En total, el Tribunal quantifica en 122.754 milions d'euros l'import dels recursos compromesos en la reestructuració pel FROB, el Fons de Garantia de Dipòsits i el Banc d'Espanya com a conseqüència de les actuacions realitzades entre 2009 i 2018,

Aproximadament, la meitat dels suports s'ha materialitzat en aportacions al capital de les entitats i en quotes participatives (60.247 milions), sent Banc CAM (26.307 milions) i BFA-Bankia (22.427 milions) les entitats que més fons públics van requerir. De tot l'import compromès, el FROB va comprometre 77.506 milions d'euros, el Fons de Garantia de Dipòsits 35.446 milions, i el Banc d'Espanya 9.802 milions.

Tanmateix, no tots els recursos compromesos es computen com a cost del procés de reestructuració; bé perquè els imports es van recuperar o es recuperaran posteriorment, bé perquè no van arribar a materialitzar-se en sortides de recursos públics, sense comptar a més els ingressos obtinguts per operacions desenvolupades durant la reestructuració (interessos o comissions, per exemple).

No es computen dividends de Bankia, dirigits a pagar litigis

En BFA-Bankia, el Tribunal de Comptes xifra el cost assumit en el rescat bancari en 12.864 milions d'euros, diferència resultant entre els 22.424 milions d'euros aportats en capital pel FROB i el valor net de deterioraments en el qual roman en el balanç del FROB a 31 de desembre de 2018, 9.560 milions d'euros.

A l'hora d'estimar aquest cost no es computen els 3.085 milions d'euros obtinguts per BFA --que ostenta el 61% de Bankia i participada al 100% pel FROB-- procedents de dividends i de les successives vendes d'accions ja que, segons recalca el Tribunal, aquests fons "s'han utilitzat, principalment, per satisfer els costos originats per contingències legals" relacionades amb la comercialització d'instruments híbrids i la sortida a Borsa.

Els costos assumits per BFA per la liquidació d'aquests costos ascendeixen, a 31 de desembre de 2018, a 3.693 milions d'euros, dels quals 2.589 milions deriven d'arbitratges i litigis associats a la comercialització d'híbrids i 1.104 milions de litigis associats a la sortida a Borsa. A aquest cost cal afegir uns altres 124 milions "per l'estimació del cost futur per a BFA de contingències derivades dels híbrids".

Davant això, els costos assumits per Bankia fins aquesta data computen un total de 1.013 milions d'euros: 246 milions per a contingències derivades d'híbrids i 767 milions per a les de la sortida a Borsa. A l'hora de determinar el repartiment d'aquestes quantitats, en el cas dels litigis per la sortida a Borsa el Tribunal de Comptes assegura que no s'ha aportat documentació que justifiqui el repartiment.

"Debilitats" en el control al repartir costos en Bankia i BFA

Precisament en aquest repartiment incideix el Tribunal en la seva fiscalització, ja que assegura que el percentatge de repartiment real, directe i indirecte que assumirà finalment BFA és superior al 60% de l'import de les contingències directes que, com a màxim, va autoritzar el FROB i van acordar BFA i Bankia, ja que aquest 60% del cost s'incrementa en la part assignada a Bankia per la participació de la primera sobre la segona.

A més, detecta "debilitats" en el control a implantar per part del FROB a l'hora de formalitzar i executar uns convenis de repartiment de costos entre BFA (participada al 100% pel FROB) i Bankia (participada en un 61% per BFA al tancament de 2018) derivats de reclamacions judicials.

En aquest sentit, el Tribunal assenyala que el FROB no ha realitzat comprovacions documentals d'expedients individuals per comprovar que es compleixen els límits i condicions establertes als convenis de repartiment, realitzant únicament comprovacions a nivell agregat, per la qual cosa recomana establir un sistema de gestió de BFA que faciliti al FROB la comprovació de la determinació i el compliment de les condicions establerts en els esmentats convenis.

I és que, com assenyala a l'informe, "el FROB manca d'informació detallada de cada un dels pagaments efectuats a Bankia per BFA derivats d'aquestes contingències legals", per la qual cosa el Tribunal va haver de requerir aquestes dades a la mateixa Bankia. És personal de Bankia el que s'encarrega de tramitar de forma íntegra aquests expedients i controlar el procediment, mentre que el FROB no té establert un sistema per revisar les liquidacions individuals dels costos.

Compliment de la normativa i recomanacions del tribunal

D'altra banda, l'òrgan fiscalitzador certifica que el FROB, el Fons de Garantia de Dipòsits i el Banc d'Espanya han complert "adequadament" la normativa en les seves actuacions desenvolupades en el procés de reestructuració i resolució d'entitats, així com en el seguiment i control d'execució dels plans de reestructuració.

Així mateix, considera complertes les dues recomanacions formulades pel Tribunal de Comptes, i assumides per les Corts Generales en la seva Comissió Mixta (Congrés-Senat), a l'Informe anteriorment citat, referit al període 2009-2015.

En la primera d'elles, l'òrgan fiscalitzador recomanava al FROB aprovar un document regulatori del procés que estableixi les seves regles bàsiques per a cada procediment de venda d'entitats afectades per processos de reestructuració o resolució.

Quant a la segona, la recomanació del Tribunal es dirigia tant al FROB com al Fons de Garantia de Dipòsits, perquè ambdós fons establissin un sistema comptable analítica que permetés conèixer de forma directa i immediata els recursos aplicats en cada un dels processos de reestructuració o resolució, així com els ingressos i despeses directament imputables als mateixos.