Després de més de vuit mesos de negociacions, el govern espanyol i els agents socials han rubricat l'acord per a la reforma de les pensions al Palau de la Moncloa. Durant l'acte, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha destacat que aquest acord garanteix la viabilitat del sistema públic de pensions i "marca una fita important en la legislatura".
A més, Sánchez ha afegit que aquest acord "és el primer de molts altres que estan per venir" després de rubricar aquest primer paquet de mesures per a reformar el sistema de pensions. Aquest pacte s'ha tancat "després d'un intens, però imprescindible debat amb els agents socials" i complint les recomanacions del Pacte de Toledo, ha assegurat Sánchez, qui ha afegit que "és només el principi d'una important reforma que marcarà un abans i un després del sistema públic de pensions".
Durant l'acte, el president espanyol ha detallat els principals punts d'aquesta reforma i ha ressaltat que busquen aconseguir "un sistema públic de pensions totalment viable i sostenible", al mateix temps que tracta de donar "confiança" als ciutadans més grans perquè "prenguin les seves decisions vitals en llibertat".
El secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, gravant el president del govern espanyol, Pedro Sánchez - Efe
Amb aquest acord "transcendent", ha dit Sánchez, el govern espanyol vol saldar una de les principals demandes sindicals i compromisos marcats que és "la revaloració de les pensions amb l'IPC, perquè els pensionistes mai tornin a perdre poder adquisitiu".
"Si hi ha una clau de volta de l'estat de benestar, és el sistema públic de pensions", ha assegurat Sánchez davant els secretaris generals d'UGT i CCOO, Pepe Álvarez i Unai Sordo; i el president de la CEOE, Antonio Garamendi, i el vicepresident de Cepyme, Santiago Aparicio.
Què implica aquesta reforma?
Com ja s'ha dit moltes vegades, el pacte signat avui és només la primera part de la reforma de pensions que Espanya es va comprometre a fer amb Brussel·les en el Pla de Recuperació. Dins d'aquest primer pacte se suprimeixen dos dels aspectes més polèmics de la reforma de pensions aprovada pel PP l'any 2013: l'índex de revalorització de les pensions (IRP), que limitava la pujada anual a un 0,25% en situacions de dèficit, i l'anomenat factor de sostenibilitat.
És per això que l'acord, desenvolupat en forma d'avantprojecte de llei, garanteix el manteniment del poder adquisitiu de les pensions contributives, incloses les mínimes, en vincular la revalorització anual amb la variació interanual mitjana de l'IPC dels 12 mesos anteriors a desembre de l'any anterior. Si aquesta variació fos negativa, l'import de les pensions no variarà al començament de l'any.
Tal com ha avançat en múltiples ocasions el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, en l'avantprojecte s'estableixen una sèrie de mesures per desincentivar la jubilació anticipada del mercat laboral quan aquesta és voluntària. Així, el text limita amb caràcter general les jubilacions forçoses: es prohibeixen abans dels 68 anys i només es permetran als sectors amb baixa presència femenina, en els quals la sortida del treballador jubilat forçosament comporti la contractació d'una dona, i sempre que el treballador retirat tingui dret al cobrament del 100% de la seva pensió per haver tingut una llarga carrera.
Alhora, aquesta reforma també penalitzarà tots aquells treballadors que s'acullin a la jubilació anticipada voluntària. En aquest cas s'augmenten les penalitzacions dels que vulguin retirar-se 24 o 23 mesos abans de l'edat legal, però es rebaixen per als que ho facin en la resta de possibilitats: 22 mesos abans, 21 mesos abans... Es tracta que les persones que es jubilen anticipadament de forma voluntària retardin dos o tres mesos la seva decisió per obtenir una pensió millor que amb les regles actuals. Les condicions d'accés a la jubilació anticipada involuntària (a la qual accedeixen, fins i tot quatre anys abans de l'edat legal, les persones que han perdut la seva feina) es milloren en tots els casos.
Si la jubilació anticipada es desincentiva, la que s'incentiva amb aquesta nova reforma és la jubilació demorada. Es preveu una pujada del 4% a la pensió o un pagament d'una vegada (que podria arribar als 12.060 euros) per cada any que un treballador decideixi retardar la seva edat de jubilació més enllà de l'edat legal.