El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha defensat la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya davant dels més de 400 empresaris i directius que han omplert gran part de l'aula magna de l'IESE durant la inauguració del VII Congrés Català de Comptabilitat i Direcció organitzat per l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID).

"El progrés econòmic d’una Catalunya independent està fora de qüestió", ha assegurat fins a dues vegades durant la seva intervenció inicial. En un temps que ell mateix ha catalogat de post-veritat, no ha dubtat a contrastar els arguments polítics contraris al procés amb dades "irrefutables" sobre la robustesa i la solidesa de l'economia catalana. "Ho diuen Premis Nobel d'Economia. Només es pot estar en contra per estrictes prejudicis ideològics", ha reblat. 

Una autèntica pluja impulsada pel creixement del PIB català (superior a la mitjana espanyola i europea) i les seves previsions, el rècord d'exportacions (també superior a la mitjana espanyola i europea) o les recents inversions de grans multinacionals com Amazon, Nestlé, Tesla o Thunder Power, entre d'altres. Dades i més dades com a prova de "confiança" i sobretot de "fiabilitat del país". Conclusió prudent i moderna: el procés no espanta l'economia catalana. 

Encara més. El president de la Generalitat ha insistit que "els ciutadans de Catalunya no deixaran de ser ciutadans de la Unió Europea (UE)" de la mateixa manera que imaginar-se que Catalunya queda fora de l'euro recorda a la dita de "fer volar coloms". 

Greuges deslleials

Amb les dades encara a la mà, el president de la Generalitat ha enumerat una vegada més la llista de greuges per part de l'Estat espanyol que és "directament deslleial amb els interessos de Catalunya" i que obliga a un "centralisme inoperant, ineficient i poc modern".

No hi han faltat l'incompliment del pla de Rodalies 2008-2015, la pluja de milions de Mariano Rajoy, els pressupostos generals de l'Estat o la inversió (i posterior execució) en infraestructures "crítiques" com els ferrocarrils o els (aero)ports. Com també, el preu de l'energia a Catalunya en comparació a altres comunitats com el País Basc o el conveni firmat entre el govern espanyol i Rússia sobre vols que han de sortir i aterrar a Barajas. 

"Dia a dia, patim les cotilles d'un Estat que dificulta la competitivitat de les nostres empreses, que afecta el nostre estat del benestar i posa en perill les nostres institucions d'autogovern", ha etzibat. I és que al seu parer, es necessiten nous lideratges "menys piramidals, menys verticals i més transversals" amb el ferm propòsit que Catalunya protagonitzi els canvis socials i tecnològics que transformaran "la manera de viure i treballar".

Data i pregunta

El torn de preguntes no ha estat exempt de qüestions polítiques sobre la data i la pregunta del referèndum. "Si us espereu unes horetes, cap allà les 10, ho anunciarem", ha explicat just abans de concretar que tant la formulació com la pregunta serà "clara i binària". Aquest mateix divendres, se sortirà finalment de dubtes. 

I pel que fa a una possible negociació i diàleg amb l'Estat en el tram final del procés, Puigdemont s'ha mostrat així de contundent: "Jo ho desitjo però no ho espero". Sense descartar del tot que la política del diàleg pugui acabar sorgint, ha conclòs: "Ens asseurem en el moment que faci falta".