La hipotètica creació de la Superlliga europea, que prova de promoure A22 Sports Management, podria fer perillar els més de 194.000 llocs de treball que genera el futbol professional espanyol a través de LALIGA, segons es desprèn de les dades de l'informe 'Impacte socioeconòmic del futbol professional a Espanya' elaborat per KPMG.

D'aquesta xifra, 66.541 aproximadament, un 34% d'ells, serien llocs de treball directes, mentre que un altre 34%, més de 65.400 llocs de treball serien indirectes, i un altre 32%, uns 62.350 llocs de treball, serien induïts. El projecte de la Superlliga, que amenaça l'ecosistema europeu i que actualment compta amb el rebuig de tot l'espectre futbolístic europeu, també es converteix en un risc per a l'economia espanyola.

En termes macroeconòmics, el futbol professional espanyol durant la temporada 2021-2022 va aconseguir generar uns 18.350 milions d'euros, la qual cosa equival a un 1,44% del PIB d'Espanya, una xifra que podria fer trontollar els comptes estatals si arribés a prosperar aquesta nova competició a la qual només donen suport Reial Madrid i el FC Barcelona.

Aquest mateix informe també revela que el futbol professional a Espanya va pagar a les arques públiques en la temporada 2021-2022 la quantitat de 8.390 milions d'euros per diversos impostos com l'IVA, Impost de Societats o contribució a la Seguretat Social, entre d'altres.

En aquest sentit, els clubs de LALIGA veurien minvats de manera significativa els seus ingressos si la Superlliga superés tots els procediments judicials i veiés finalment la llum. En números, els clubs podrien perdre un 55% dels seus ingressos, al mateix temps que, per exemple, Reial Madrid o el FC Barcelona incrementarien la seva capacitat comercial i, per tant, ingressos fins a arribar a una xifra que s'acostaria als 400 milions d'euros.

La situació derivada de la sentència del TJUE i la nova proposta de la Superlliga ha suscitat crítiques des del món del futbol, on, per exemple, l'associació de lligues de futbol europees, l'European Leagues, va afirmar en un comunicat que "les lligues creuen en els principis fonamentals d'obertura i classificació per a les competicions internacionals de clubs a través dels resultats anuals de les competicions nacionals", afegint que les competicions nacionals realitzen una "inestimable contribució a les comunitats locals i a la solidaritat a tota la piràmide del futbol".

Aquest aspecte que també ha donat suport a LALIGA a Espanya recalcava que, una vegada més, la "nova" Superlliga "és una competició molt similar i més tancada a la ja rebutjada pel futbol europeu el 2019".

Les critiques també han crescut des de l'àmbit polític. Una de les de les més destacades ha estat la de Margaritis Schinas, vicepresident de la Comissió Europea, que va declarar que "el principi bàsic d'Europa és la solidaritat. El nostre suport constant a un model esportiu europeu basat en valors no és negociable. El futbol europeu continuarà sent sempre un vector d'inclusió i cohesió. Per a tothom. No només per a les elits".

A més, LALIGA s'ha unit en els últims dies a les crítiques realitzades per la UEFA per la manera en què el TJUE va anunciar la sentència de la Superlliga dijous passat. En aquest context, la patronal del futbol espanyol ha demanat a l'alt tribunal europeu que "revisi l'exactitud" de la nota de premsa en la qual es desgranava el més destacat del dictamen, ja que segons el parer de LALIGA es "van expressar unes conclusions sobre la sentència que no es corresponen amb la realitat".