L'economista Santiago Niño Becerra va dir fa uns mesos al programa Tot es mou de TV3 que Catalunya podria ser econòmicament independent a finals d'any, unes declaracions que avui, al mateix programa, ha tirat enrere al·legant que "potser vaig córrer massa perquè pensava que des d'Europa es prendrien molt seriosament els objectius de dèficit" i que d'aquesta manera s'agilitzarien les coses. Alhora, Niño Becerra ha posat de manifest els grans trets econòmics que marcaran el 2019: el deute públic, el deute privat i la guerra comercial. 

El professor no és gens optimista pel que fa a l'economia europea, regional i mundial de cara l'any que ve. D'una banda, ha mencionat el deute públic, que "ha arribat a un punt que és impagable", i que afecta indirectament els consumidors a partir dels impostos. "Cada contribuent paga 850 euros anuals als interessos del deute públic", ha explicat. Alhora, ha remarcat com una amenaça el deute privat, que tot i que "és més local i personal, comença a afectar a la butxaca del consumidor". A més, ha mencionat també els balanços dels bancs, que "tenen molts actius comptabilitzats amb un valor molt superior al valor real de mercat". Així doncs, "a mitjà termini, -d'aquí quatre o cinc anys- a tot Europa quedaran només cinc grups bancaris", ha vaticinat.

Per últim, Niño Becerra ha comentat els perills de la guerra comercial i de divises entre Xina i Estats Units, "que tindrà conseqüències perquè és una guerra comercial vinculada al deute públic". En aquest sentit, respecte la independència econòmica de Catalunya i de les regions europees que fa uns mesos l'economista augurava per finals del 2018, avui ha rectificat dient que dependrà d'aquesta guerra comercial, que "si és molt violenta, la pressió d'Europa per voler estats petits serà forta, si no no". Amb tot, "mai tornarem a l'economia del 2005", ha conclòs. 

Quina implicació té a la nostra butxaca?

Niño Becerra s'ha remès a les taxes d'atur i als salaris. D'una banda, "Espanya té un nivell d'atur molt preocupant, sobretot l'atur juvenil, que ara és del 34,5%". De fet, en dades, "de mitjana cada pensió nova és un 20% més elevada que un salari mitjà nou", cosa que, segons diu, "això s'aguanta uns mesos, però no indefinidament".

En aquest sentit, el professor ha assegurat que els salaris reals a Espanya estan "pràcticament estancats" des de l'any 2000, encara que el salaris nominals hagin anat a l'alça, repetint la idea que "mai tornarem al 2005" econòmicament parlant.