Els clients de la banca "s'hauran d'acostumar a pagar de manera explícita" pels serveis prestats, ja que ara paguen de forma "menys transparent", segons assegura el president de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), José María Roldán, durant la seva intervenció a la XXIII Trobada del Sector Financer. D'aquí a deu anys, segons Roldán, això es normalitzarà, "per molt que, de moment, les estratègies comercials d'atracció de clients basades en la gratuïtat de les comissions continuïn formant part de les eines de diferenciació d'algunes entitats que necessiten reforçar el seu atractiu en el curt termini." 

Un altre dels elements diferenciadors del negoci bancari és la seguretat i la confiança del client que "constitueix un element competitiu de primer ordre a favor de les entitats bancàries i en detriment dels nous operadors digitals que puguin sorgir en aquests àmbits". Uns costos bancaris que se subsumien en altres costos i que antigament eren recuperats mitjançant els marges d'interessos. En aquest sentit, el president de l'AEB ha advertit que, "sota l'aparença de gratuïtat", s'estava carregant un sobrepreu que probablement el client no hagués acceptat, per la qual cosa entén que si aquests costos no són més transparents, es dificulta la comparació entre entitats i l'avaluació de la qualitat del servei. 

La digitalització està transformant el sector bancari a grans revolucions, i Roldán ha advocat per regular-lo com més aviat millor, per tal de facilitar el seu desenvolupament dins la legalitat per evitar córrer riscos. Tanmateix, s'ha preguntat si "el sistema regulatori poc àgil de la UE, amb la Comissió, el Consell, el Parlament i la transposició nacional de Directives en Lleis, està preparat per donar resposta a aquest món tan dinàmic i canviant". Un nou entorn que hauria de contemplar la lluita contra el blanqueig, la protecció de l'inversor i l'extensió de les garanties actuals per al client bancari. Sense oblidar tampoc dels desenvolupaments fintech capaços de competir amb els bancs. 

Fusions "amistoses i beneïdes"

Un altre dels temes més actuals del sector bancari és la tendència creixent a la fusió d'entitats, sobre la qual Roldán ha afirmat que és una bona manera de solucionar els problemes d'eficiència de la banca espanyola, i en cas de produir-se, seran "amistoses i beneïdes pel supervisor". La crisi ha reduït un 30% el nombre de treballadors i oficines del sector a Espanya que ha passat de 42 bancs i caixes a 15 bancs. Tanmateix, el president de l'AEB ha advertit que aquest procés encara no ha acabat i que els baixos tipus d'interès transmeten una forta pressió sobre la rendibilitat en la recerca d'una millor eficiència.

"Evidentment, en una indústria amb rendiments creixents a escala, una manera molt efectiva d'aconseguir millorar l'eficiència és mitjançant fusions, en concret d'aquelles entitats en les quals els nivells de superposició siguin elevats", ha avançat. Ja no es tracta de buscar entitats complementàries sinó "amistoses" per amortitzar la fusió a curt termini i beneficiar tant la mateixa entitat com el sector bancari. I les fronteres no sembla que siguin un impediment per a això, ja que Roldán ha augurat que en els propers anys podrien veure's bancs paneuropeus amb presència a pràcticament tots els països i amb quotes de mercat importants. 

Estabilitat política

El president de l'AEB s'ha afegit a l'onada d'agents econòmics que continuen sospirant públicament per un acord d'investidura, reiterant la importància de l'estabilitat política i de la gestió econòmica perquè els bancs puguin mantenir la seva bona activitat després d'haver superat les adversitats de les últimes dècades. "Per a això, es necessita estabilitat política i una gestió econòmica que permeti corregir els seus dos desequilibris endèmics: l'endeutament exterior i l'atur", per la qual cosa Roldán ha advocat per posar punt final al procés regulatori postcrisi i emprendre la normalització dels tipus d'interès. 

La banca ha de prendre decisions estratègiques, ja que s'enfronta a un canvi "que exigeix una nova manera d'operar i unes maneres de comportament que van des del desenvolupament de la cultura financera fins a la digitalització". Per a això, ha de decidir com vol ser d'aquí a deu anys, quins productes i serveis vol proporcionar i de quina manera, així com quina relació vol tenir amb els seus clients i inversors i en quina jurisdicció vol operar. Roldán és optimista i té clar que la banca espanyola "està en disposició de continuar liderant de manera global un model de negoci exemplar que estableixi les bases d'una indústria forta i solvent, que pugui complir durant un llarg període de temps amb la seva funció essencial de finançar a les empreses i famílies espanyoles i d'aquells altres països on opera".