El nom del ministre andorrà de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, es troba novament a l'epicentre de la polèmica després d'haver reconegut públicament que va ser apoderat de la societat panamenya Mariette Holding Inc., creada per l'empresa andorrana Orfund, des de l'abril de 1999 fins al juliol del 2000. Una societat que ell mateix va dissoldre el 2002 en qualitat de tenidor de les accions. Les pressions per la dimissió del ministre tornen a estar ara a l'ordre del dia després que Cinca transportés 11 lingots d'or "en brut" procedents de Costa d'Ivori fins a Andorra passant per Barcelona, tal com ja va avançar El Nacional en un document firmat l'11 de setembre del 1998 pel llavors director general de la societat Négoce Afrique-Côte d'Ivoire (NACI, S.A), Manuel Terrén Parcerisas.

El ministre ha reconegut haver estat director general als anys noranta així com accionista minoritari del grup Orfund alhora que d'alguna altra societat o filial vinculada, però ha reiterat que en qualsevol cas Mariette Holding Inc. és l'única societat panamenya de la qual ha estat apoderat. L'activitat del projecte empresarial d'Orfund estava dedicat a fondre or a Andorra i tractar amb matèries precioses procedents de l'Àfrica a través de tres filials: Orfound of Liberia LTD, Blue Stone SL i DiAndorra (acrònim de Diamants d'Andorra), segons ha explicat El Confidencial

Cinca era l'encarregat de portar la gestió diària de l'activitat a Libèria, controlada per la dictadura de Charles Taylor fins al 2003 quan el Tribunal de la Haia el va condemnar a 50 anys de presó per crims contra la humanitat, acreditant que Taylor finançava l'armament amb el tràfic de diamants. Abans, però, Taylor havia autoritzat l'adquisició de material miner pel grup andorrà, deslliurant-los de tributar per la inversió en béns d'equip i aprofitant que Andorra era encara un paradís fiscal. Un fet que permetia a Cinca actuar sense cap mena de transparència en la seva gestió. El contacte del grup a Libèria era el president de Monròvia (la capital), Alhaji Sekou Fofana, que alhora era un senyor de la guerra de Taylor, amb el qual s'havia acordat exportar durant cinc anys els diamants de les mines explotades del país africà.  

Una figura qüestionada

Malgrat defensar la legitimitat de transportar lingots i a l'espera de donar explicacions respecte de la seva vinculació amb l'activitat de Libèria, Cinca ha assegurat que "jo personalment li faré arribar al senyor síndic tota la documentació referida a aquesta importació de lingots bruts al setembre de 1998" amb la finalitat "no pas que es vagi divulgant sinó que qualsevol conseller que ho cregui oportú ho pugui anar a consultar i es quedi tranquil". 

La figura pública de Cinca està fortament qüestionada com també la neutralitat i bona praxi del Govern andorrà, ja que a la vinculació del ministre en els papers de Panamà, s'hi ha de sumar també la gestió del cas Banca Privada d'Andorra (BPA), els dubtes del sistema financer andorrà i l'afer dels lingots d'or. Una tessitura que els partits de l'oposició han aprofitat per pressionar el ministre i demanar-ne la dimissió. Però ni ell es planteja deixar el càrrec ni el cap de Govern, Antoni Martí, dubta a mostrar-li públicament el seu suport com un exemple de transparència i obertura, "a diferència d'altres".