L'Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada ha assenyalat que prohibir la compra de cases a estrangers no residents a la comunitat, com s'està plantejant el govern de les Balears, "agreuja la inseguretat jurídica i va en contra de la normativa de la UE". L'Executiu tripartit de les illes, del qual formen part PSOE, Podemos i Més, estudia la possibilitat de prohibir la compra d'habitatge a ciutadans que portin menys de cinc anys vivint en territori balear, davant de l'increment que ha experimentat el preu de l'habitatge. Una iniciativa que pren com a exemple mesures d'aquest tipus adoptades en altres països.

També estudia eliminar la Golden Visa i baixar el nombre d'habitatges en propietat, de 10 a 5 unitats, per ser considerat 'gran tenidor'. Segons l'Institut Coordenades, es tracta d'"un assumpte amb impacte, tant en l'econòmic, social, i polític i que no s'adequa amb el fonament de la Unió Europea".

El Partit Socialista de les Illes Balears-PSOE (PSIB) va donar suport a una sol·licitud amb la qual el grup Unidas Podemos, soci de Govern juntament amb nacionalistes de Mes Mallorca, portava temps promovent: una llei que "contempli les mesures necessàries que permetin restringir la compra d'habitatges a les persones físiques o jurídiques no residents amb la finalitat d'evitar l'especulació".

El partit de la presidenta, Francina Armengol, va donar suport gairebé completament a la mesura (13 de 15 punts recollits en una proposició no de llei) una vegada que Podemos va acceptar que la proposta s'elevés al govern central i a les institucions europees. No en va, està tramitant-se la nova Llei d'Habitatge.

La proposició no de llei també aposta per una supervisió més gran per combatre l'allotjament turístic il·legal, així com la supressió de la Golden Visa, és a dir, el permís especial de residència per als qui comprin habitatges per un import superior al mig milió d'euros, "competències exclusives del Ministeri de l'Interior", indica l'Institut.

Negativa

El govern de Pedro Sánchez, a través de la Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts al Congrés, contestava a Podemos rebutjant la prohibició de compravenda als no residents utilitzant l'argument de la UE i l'empara de la institució europea al dret dels ciutadans a adquirir béns i serveis en qualsevol altre Estat i la prohibició a totes les restriccions als moviments de capitals entre els Estats membres.

"Una vegada més irromp l'argument polític per dividir a la societat entre el que consideren rics i pobres, entre els 'd'aquí' i els 'de fora'. Just el contrari que necessita una societat com l'espanyola, tenallada per una forta crisi i amb problemes estructurals com l'estancament econòmic i l'atur," sosté Instituto Coordenadas de Gobernanza y Economía Aplicada.

"Segons els desitjos del govern, ni tan sols un madrileny, un català o un andalús, no podran comprar un habitatge a les Balears. Una mesura il·legal i contrària al pilar de lliure circulació de béns i persones a la UE. Així el recullen, els articles 21 ('Tot ciutadà de la Unió tindrà dret a circular i residir lliurement al territori dels Estats membres'), 49 ('quedaran prohibides les restriccions a la llibertat d'establiment dels nacionals d'un Estat membre al territori d'un altre Estat membre') i 63 ('queden prohibides totes les restriccions als moviments de capitals entre Estats membres i entre Estats membres i tercers països') del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, així com l'article 45 de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE ('Tot ciutadà de la Unió té dret a circular i residir lliurement al territori dels Estats membres').

Per això, l'Institut Coordenades argumenta que "és una mesura que atempta contra la Constitució Espanyola i contra la llibertat, ataca el dret a la propietat privada i a la llibertat de béns i serveis, i suposa un exemple d'inseguretat jurídica, en un moment en què Espanya i tots els seus CCAA necessiten capital forà i inversions".

A més, afirma que limitar la compravenda a persones que no viuen a les illes pot tenir un efecte per a l'economia balear, "ja que més del 25% del PIB local està vinculat al sector immobiliari, amb tota la implicació indirecta que suposa: immobiliàries, constructors, promotors, electricistes, paletes, instal·ladors, fusters, lampistes, pintors, notaris, així com, l'hostaleria".

Per això, reitera que prohibir la venda d'habitatges a no residents provocaria" un fort augment de l'atur, així com de la recaptació de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials. Més d'un 70% dels impostos de recaptació directa a les Balears prové de l'Impost de Transmissió Patrimonial (ITP)".

També afegeix que a les Balears la situació de l'habitatge "és més que complicada, per uns preus sempre en tensió" atès l'espai limitat, però "en una gran mesura per les mesures coercitives que es volen imposar".

"El que menys necessita aquest país són mesurades populistes, intervencionistes i que generin una sensació més gran d'inseguretat jurídica i improvisació", va declarar Jesús Sánchez Lambás, vicepresident de l'Instituto Coordenadas, que va agregar que "és possible implementar mesures que fomentin el creixement i la inversió, tot això compatible amb una menor pressió als preus i la sostenibilitat. Només hi cal treballar, no prohibir". Especialment, apunta, en uns moments com els actuals, en els quals la pujada de tipus d'interès és un "llast" per a la indústria immobiliària.

"Les mesures traspuen una agressió al diferent. Una cultura balear forjada en la idea cosmopolita i una economia impulsada pel comerç i el turisme, es veu de sobte rebutjada, sense fer-se una pregunta: Qui sostindrà als centenars de milers de famílies que viuen d'aquests dos sectors, l'immobiliari i el turisme de llarga durada?", va assenyalar Sánchez Lambás.