L'investigador de l'Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (Icfo) Romain Quidant i l'investigador del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) Borja Ibáñez han estat premiats amb el I Premi a les Ciències i Enginyeria i el XII Premi a la Investigació Biomèdica, respectivament, que atorga la Fundació Banc Sabadell presidida per Miquel Molins. Cadascun dels jurats ha estat presidit per l'exconseller d'Economia i Coneixement Andreu Mas-Collell i el catedràtic de la Universitat d'Oviedo Carlos López Otín. Un reconeixement doble al talent i a la passió per la investigació.

Quidant: "nanopinces"

Romain Quidant (Dijon, França 1975) és doctor en Física per la Universitat de Dijon i treballa a l'ICFO des de 2002. La seva investigació se centra en l'estudi de propietats nanoòptiques. O el que és el mateix, propietats òptiques de les nanoestructures. I és que segons Quidant, "quan la llum interactua amb nanoobjectes sorgeixen unes propietats òptiques que no existeixen a escala major".

Amb la llum i la nanofotónica, s'obre un món de possibilitats (en especial, per a la biomedicina): "una caixa d'eines única per solucionar problemes científics." A tall d'exemple, unes "nanopinces" que amb el poder de la llum permeten atrapar i moure "de forma no invasiva" partícules tan petites com les molècules o els virus. Manipular sense modificar.

Una altra potencial línia d'estudi sorgeix d'un laboratori analític en un dispositiu. Amb tan sols una gota de sang, es poden detectar biomarcadors per prevenir malalties. "Portar el laboratori al pacient i no el pacient al laboratori", ha afegit.

Ibañez: control d'adrenalina

Borja Ibáñez (Madrid, 1975) és doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Madrid. Combina la seva investigació al CNIC amb l'activitat clínica com a cardiòleg intervencionista i el seu lideratge en el recent creat CIBER de malalties cardiovasculars. Ha estat premiat per la seva contribució en la lluita contra malalties cardiovasculars. "Innovadora". En concret, és pioner per una teràpia que redueix l'impacte de l'infart agut de miocardi.

Però, com? Després de descobrir que els receptors d'adrenalina i les cèl·lules inflamatòries circulants juguen un paper important en el dany que es produeix al cor quan es té un infart... La resposta: "Si podem bloquejar aquests receptors d'adrenalina de forma molt precoç durant un infart, la mesura final de la quantitat de múscul cardíac que queda danyada és molt més petita que si no bloquegem aquests receptors".

I, llavors, el resultat: una teràpia preventiva bloqueja els receptors d'adrenalina intravenosa i redueix en un 25% les lesions cardiovasculars després de tenir un infart. Administrar-lo a la mateixa ambulància "pot millorar la qualitat de vida dels pacients." Com apunt final, Ibañez ha advertit que "en els pròxims anys podem arribar a una situació paradoxal on tinguem la tecnologia però no tots els pacients tinguin els recursos per pagar-la."