La Generalitat ha remès al Ministeri d'Hisenda la informació que li va sol·licitar fa uns dies sobre eventuals pagaments o ajudes atorgades des del 2015 a empreses i mitjans caracteritzats per ser afins al procés sobiranista o haver prestat serveis per a l'1-O i que ha estat considerada com una 'cacera de bruixes' contra el sobiranisme. El Departament d'Economia ha confirmat que l'informe va ser traslladat ahir abans del termini límit que havia marcat el propi Ministeri, i que expirava el 12 de març.
La informació recull, segons aquestes fonts, les ajudes i pagaments efectuats en el marc de "la seva activitat ordinària" per les 180 empreses que conformen el sector públic català, i que integra totes les entitats i empreses públiques així com els diferents departaments de la Generalitat.
Entre aquesta informació, es troben, per exemple, les dades d'insercions de publicitat de les empreses i organismes de la Generalitat i subvencions genèriques a mitjans de comunicació.
En la carta dirigida a la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, amb data 5 de març, el Ministeri d'Hisenda instava a informar sobre pagaments o ajudes atorgades des del 2015 a més de seixanta persones, empreses i mitjans.
Al primer lloc d'aquesta llista remesa pel secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, figura l'empresari Oriol Soler Castanys, que va ser conseller delegat del diari Ara entre el 2010 i el 2012, així com d'altres noms com els dels periodistes i fundadors de l'Ara Antoni Bassas, Toni Soler, Albert Om i Xavier Bosch.
A més, es requeria informació sobre la societat Ara Llibres i Edició de Premsa Diari Ara, i eventuals pagaments a la societat del grup Mediapro, a Editorial Alpha i a la revista Sàpiens.
El requeriment incloïa també els pagaments efectuats a les empreses T Systems Iberia, IBM Global Services Espanya, International Businesss Machines i DXC Technology Spain.