Ni un ressort queda al marge. El govern espanyol pressiona totes les tecles que té al seu abast. I les que no, també. Ara ha tocat el torn a la Banca. L’Associació Espanyola de la Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) ha fet públic un comunicat per posicionar-se sobre les eleccions catalanes. Un fet absolutament extraordinari. L’objectiu? Advertir dels “riscos” que comportaria qualsevol decisió que conduís al trencament de la legalitat vigent amb una sortida de la UE, i que obligaria les entitats a “reconsiderar” la seva “estratègia d’implantació” a Catalunya.
La rèplica del govern no s'ha fet esperar. "El 27-S hem de demostrar que la força democràtica de Catalunya passa per sobre de tots els poders", ha subratllat el president Artur Mas. El número quatre de la candidatura de Junts pel Sí ha atribuït totes les maniobres dels poders polítics i financers a l'intent d'espantar la gent i ha advertit que la decisió ara depèn només dels catalans. "No ho poden parar", ha reblat.
Les pressions sobre La Caixa i el Banc Sabadell perquè es desmarquin del procés eren un secret a veus des de fa mesos. Fins ara, aquestes entitats s’havien mantingut al marge i havien evitat pronunciar-s’hi.
Pressions
En la recta final de la campanya, quan les enquestes apunten un reforçament de les opcions independentistes malgrat l’augment de la participació, Madrid ha intensificat les seves pressions. Casimiro García-Abadillo, l’exdirector d’El Mundo, reproduïa precisament aquesta setmana les afirmacions d’un membre del gabinet Rajoy queixós perquè Isidre Fainé “no ha pogut o no ha fet tot el que estava a la seva mà per frenar la deriva independentista de Convergència”.
La queixa s’ha convertit en fets. Els famosos reguladors, aquest cop, han actuat. Ha entrat en joc tant el ministeri d’Economia com el Banc d’Espanya –el mateix que es refusa a atorgar fitxa bancària a l’Institut Català de Finances. El resultat no ha estat un comunicat dels bancs catalans, com es pretenia, però sí un document de l’AEB i la CECA –que engloba entitats com CaixaBank, Banc Santander, BBVA, Bankia, Sabadell i Popular.
“L’exclusió de Catalunya de la zona euro, com a conseqüència del trencament unilateral del marc constitucional vigent, comportaria que totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontarien greus problemes d’inseguretat jurídica”, s’assegura.
El document alerta que si les entitats reconsideressin la seva implantació, provocaria un “risc de reducció de l’oferta bancària i, amb això, d’exclusió financera i encariment i escassedat del crèdit”.
Escrit en pedra
El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha respost amb un comunicat en què garanteix que “Catalunya sota cap circumstància quedarà fora de la zona euro”. “No deixarem de cobrar i de pagar en euros. Això està escrit en pedra”, proclama. El conseller adverteix que les pressions que el govern Rajoy està exercint damunt el sector financer resulten particularment “irresponsables” atès que es tracta d’institucions “delicades”. “No són peces d’artilleria i les haurien de deixar al marge de la batalla política”, alerta.
En qualsevol cas, el titular d’Economia no en té cap dubte. Atès que els bancs es mouen per la lògica del mercat i Catalunya resulta molt interessant, “no ens faltaran institucions financeres oferint serveis financers”.
De moment, però, el primer efecte d’aquesta artilleria ha estat una onada d’indignació a les xarxes contra el comunicat de l'AEB i la CECA.