La borsa espanyola ha perdut el 2,9% aquesta setmana, tocada pel retrocés del sector bancari i per les dades econòmiques i previsions negatives que s'han anat coneixent, que reflecteixen l'impacte en l'activitat de les mesures adoptades per les autoritats per contenir la pandèmia del coronavirus, segons dades del mercat.

L'índex de referència de la borsa espanyola, l'IBEX 35, ha acabat la setmana en 6.581,6 punts després que aquest divendres pugés 7,5 punts, el 0,11%. L'any acumula un descens del 31,08%.

A Europa, París ha liderat la caiguda setmana, en baixar el 4,53%, mentre que Milà ha perdut el 2,6%; Londres, l'1,72%; i Fráncfort, l'1,11%.

La caiguda dels bancs, per les males perspectives econòmiques i per representar una quarta part de la borsa, ha determinat el mal resultat setmanal.

Entre els bancs de l'IBEX només ha pujat aquesta setmana Bankia, el 3,55%, perquè pagava dividend, mentre que BBVA ha registrat el segon descens més important del selectiu, l'11,48%, en el que ha influït la depreciació del pes mexicà. A continuació s'ha situat Banc Santander, que ha baixat el 9,32% en una setmana en què ha revisat la retribució a l'accionista.

Per la seva part, Banc Sabadell ha registrat la cinquena caiguda més important de l'IBEX en cedir el 8,08%, amb Caixabank després (-7,93%), mentre que Bankinter ha perdut el 4,25%.

Un altre factor influent ha estat el petroli. El barril de cru Brent començava la setmana prop de 22 dòlars, nivell de 2002, pels plans de l'Aràbia Saudita d'augmentar més la producció.

Tot i això, canviava la tendència de la seva cotització pels comentaris del president nord-americà, Donald Trump, sobre la possibilitat que l'Aràbia Saudita i Rússia assolissin un acord per bombar entre 10 i 15 milions de barrils menys al dia.

També han estat determinants aquesta setmana les dades d'ocupació, com la destrucció de 710.000 llocs de treball als EUA el març, la primera caiguda mensual des de 2010, que eleva la taxa d'atur del 3,5% al 4,4%. A Espanya s'apuntaven a les oficines de l'atur més de 300.000 treballadors.

Altres dades que reflectien el moment econòmic eren la caiguda de la confiança dels empresaris europeus o dels consumidors nord-americans, així com l'entrada en contracció de l'activitat manufacturera a Europa i els Estats Units (no així a la Xina, on creixia el mes passat) o l'abrupte descens del sector terciari al Vell Continent i en l'economia més important d'Amèrica.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat